Portada 438
1-O?. 1-O!!
En aquest país és habitual que els politics, politòlegs, sociòlegs i tertulians es queixin de la poca participació ciutadana en les conteses electorals. L'escassa implicació de la població deu tenir moltes explicacions. Potser alguna de les més esmentades és la poca credibilitat que ofereix la política en general i l'honestedat d'alguns polítics. Segurament hi deuen haver més causes. I tampoc hem d'oblidar aquella en que una part de la ciutadania li resulta més còmode prescindir d'una activitat que en si mateixa és complexa i enrevessada. Potser és difícil persuadir als segons de la necessitat d'atendre la política tenint en compte que aquesta intervé clarament en les seves vides. Però, pel que fa als primers, sembla que complir les promeses electorals, respectar els valors ètics i morals i promoure la participació ciutadana en tots aquells afers que els afecten decisivament haurien de ser accions determinants en restablir la seva implicació política. Preguntar a la ciutadania quin país vol i com el vol articular és una d'aquelles accions que, clarament, criden a la participació i els involucren en un compromís col•lectiu. Si, a més a més, els politics arrisquen el seu patrimoni, la seva carrera i el seu futur per fer possible que la població pugui exercir un dret fonamental sembla que aconseguim dotar de credibilitat i honestedat als dirigents politics.
Es per això que em costa molt d'entendre aquells que neguen a la població la seva possibilitat de decidir. Extremadament tolerant i comprensiu com em proposo de ser em resulta completament inacceptable aquest plantejament. Comparteixo especialment als que volem votar un si en el proper referèndum del 1 d'Octubre. I entenc aquells que decideixin votar que no. En el seu lliure exercici democràtic hauran decidit que la millor resposta es evitar la independència de Catalunya. Res a dir. Tan respectable és un posicionament com l'altre. I també tenen tot el meu suport aquells que volen votar en blanc o els que volen que el seu volt sigui computat com a nul. Es tot un ventall de possibilitats que la democràcia posa a disposició de la ciutadania per tal que es pronunciï amb tots els matisos que cregui convenients. En tots aquest casos, doncs, cal valorar molt positivament el vot responsable de la ciutadania. Fins i tot acceptar l'abstenció sobretot si es producte d'una intencionalitat concreta. I encara més enllà. No goso criticar a aquells ciutadans que s'abstenen per una qüestió de desinterès i de menfotisme. És normal pensar que preferiria un posicionament de més implicació però cal acceptar els criteris de la ciutadania.
El que no puc arribar a acceptar de cap manera és el posicionament dels que neguen que la ciutadania pugui pronunciar-se sobre el seu futur. Això és senzillament intolerable. I si per opinar així algú em qualifica d'intolerant li respondré que cal ser intolerant amb aquells que no toleren que els seus veïns opinin.
Per tant, si algú t'interroga amb un 1-O? respon amb un 1-O!!
M'agrada
Comentaris