La Roser de Cal Macià

Nascuda al carrer de les Roques i traspassada recentment, la Roser era una persona tremendament humana. La meva amistat amb ella va ser deguda a l'engalament del carrer, amb motiu de la Festa Major. També la recordaré com a integrant del grup de cuineres de les paelles dels Bombers de Castellar.
Li agradaven molt els gossos, els gats i els ocells. Era una enamorada de la natura, sobretot de Sant Sebastià de Montmajor. Mentre va poder, no faltà mai a fer-hi una visita tota sola, cada 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià.
Costa d'admetre que a una persona com ella li agafés un ictus tan bèstia, quedar-se cinc anys sense poder caminar, ni tan sols parlar. Quan anava a visitar-la a la residència de l'Obra Social Benèfica no podia tenir-hi cap conversa ni cap mitjà de comunicació. Havia de marxar perquè se'm posava a plorar aviat...
Li agradava molt la música, fins li posaven un compact de sardanes perquè n'era molt aficionada. I ves quina casualitat; justament el dia abans que ens deixés va comparèixer a la residència la coral del Casal d'Avis de Castellar a fer-hi una cantada. Quan van començar a cantar, vaig notar a la cara de la Roser una gran tranquil·litat.
Per part meva, vull agrair al personal que treballa en aquesta residència els esforços que fan per atendre una feina tan dura.