Portada  433
09/06/2017 - Opinió
La Roser de Cal Macià
Maria Consol Casajuana
Nascuda al carrer de les Roques i traspassada recentment, la Roser era una persona tremendament humana. La meva amistat amb ella va ser deguda a l'engalament del carrer, amb motiu de la Festa Major. També la recordaré com a integrant del grup de cuineres de les paelles dels Bombers de Castellar.
Li agradaven molt els gossos, els gats i els ocells. Era una enamorada de la natura, sobretot de Sant Sebastià de Montmajor. Mentre va poder, no faltà mai a fer-hi una visita tota sola, cada 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià.
Costa d'admetre que a una persona com ella li agafés un ictus tan bèstia, quedar-se cinc anys sense poder caminar, ni tan sols parlar. Quan anava a visitar-la a la residència de l'Obra Social Benèfica no podia tenir-hi cap conversa ni cap mitjà de comunicació. Havia de marxar perquè se'm posava a plorar aviat...
Li agradava molt la música, fins li posaven un compact de sardanes perquè n'era molt aficionada. I ves quina casualitat; justament el dia abans que ens deixés va comparèixer a la residència la coral del Casal d'Avis de Castellar a fer-hi una cantada. Quan van començar a cantar, vaig notar a la cara de la Roser una gran tranquil·litat.
Per part meva, vull agrair al personal que treballa en aquesta residència els esforços que fan per atendre una feina tan dura.
M'agrada
Comentaris