Portada 445
Paranimf de la UB, seu de l’Exposició del Llibre Alemany
Paranimf de la UB, seu de l'Exposició del Llibre Alemany (COL·LECCIÓ MERLETTI - IEFC)
16/06/2017 - Actualitat
Darrere de l'empremta dels nazis a Barcelona
Després de 4 anys de recerca, la historiadora castellarenca Mireia Capdevila publica amb Francesc Vilanova un llibre que recull la presència nazi a la ciutat
Rocío Gómez
Costa d'imaginar la Universitat de Barcelona, el teatre Tívoli, el Palau de la Música o l'actual Palau de la Generalitat vestits amb esvàstiques. Però el cert és que la Barcelona de la postguerra, sota el jou del feixisme, va acollir i organitzar diversos esdeveniments de gran volada relacionats amb l'elit nazi.

Així ho ha constatat a través de més de 300 documents gràfics la historiadora castellarenca Mireia Capdevila, coautora, amb el també historiador Francesc Vilanova, del llibre Nazis a Barcelona. L'esplendor feixista de postguerra (1939-1945). "Aquesta recerca comença quatre anys enrere amb la voluntat de rastrejar els arxius municipals de Barcelona i conèixer com va viure la ciutat els anys de la II Guerra Mundial", explica Capdevila. A mesura que la recerca avançava, els historiadors es van adonar de la forta presència nazi a Barcelona, una història oblidada que han teixit a través de més d'un miler de fotografies que han recopilat.

Entre altres fets, el llibre, que publica l'Avenç, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Pi i Sunyer, documenta a cop d'imatge la visita l'octubre de 1940 del cap de les SS, Heinrich Himmler. Capdevila explica que l'alt càrrec alemany també va visitar el monestir de Montserrat, i es va fotografiar amb la Moreneta. Tot plegat, fruït de la seva obsessió per trobar el Sant Grial. "Aquesta imatge pertany a una sèrie inèdita que vam trobar a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona en la sèrie de Pérez de Rozas", detalla la historiadora.

El llibre també recull la celebració del desè aniversari de l'arribada dels nazis al poder el 31 de gener de 1943 al Teatre Tívoli, l'Exposició del Llibre Alemany a la Universitat de Barcelona o la cerimònia que va tenir lloc el 3 de maig de 1945 al consolat alemany per acomiadar Hitler, que s'havia suïcidat dies abans a Berlin. "Barcelona va ser una de les darreres ciutats a caure a mans franquistes, i per tant era una de les ciutats en què el règim franquista tenia més necessitat de depurar. Calia esborrar i netejar tot aquest passat republicà, catalanista i roig de Barcelona", afegeix Capdevila.

En aquest sentit, la historiadora revela que el cor de la Barcelona de postguerra estava ocupat per edificis oficials alemanys. A tall d'exemple, a la plaça Catalunya s'havia instal·lat el Banc Alemany, i a les rodalies la Cambra de Comerç d'Alemanya, el consolat o l'associació cultural Amigos de Alemania. Un cop l'Alemanya nazi va perdre la II Guerra Mundial, aquests edificis es van desmantellar en qüestió de setmanes.


EL PAPER DE LA SOCIETAT CIVIL
Segons la premsa de l'època més de 12.000 persones van signar al llibre de condol per la mort de Hitler del consolat alemany a Barcelona, llibre que no ha estat possible recuperar ni certificar-ne la seva existència. De fet, l'historiador Francesc Vilanova, explica que a la seva recerca no han pogut constatar la complicitat de la societat civil amb el règim nazi. "No hem trobat grans mobilitzacions de masses. Hi havia certes complicitats de la societat civil dirigent. Les mobilitzacions eren sectorials. Hi havia la voluntat de vincular els sectors selectes de la ciutat amb les diferents delegacions alemanyes que passaven per Barcelona", conclou Vilanova.

M'agrada
Comentaris