Arriba Espanya

Doncs sí, l'Estat espanyol ja ha arribat i -sincerament- no calia. Veïns, empresaris, funcionaris,clients i vianants que passaven per allà vam quedar tots astorats davant la vista d'un grup nombrós de militars uniformats i armats desfilant per la ronda Tolosa aquest passat dimecres a mig matí.
Espanya no hi ha estat per evitar desnonaments de famílies nombroses i/o vulnerables. No hi ha estat per evitar talls d'energia a famílies amb dificultats econòmiques. No hi ha va ser quan vam reclamar poder acollir més refugiats. L'Estat passa de nosaltres, les nostres aspiracions com a persones i les nostres necessitats. Tinguem-ho clar: no votem ni votarem al PP i, per tant, des de qualsevol punt de vista que segueixi les seves dues venerades lògiques (el nacionalisme espanyol i el partidisme) no surt a compte preocupar-se per nosaltres.
En cada un dels moments difícils que hem passat en els últims anys, l'Estat no només no hi ha estat; sinó que -a més- no ha permès que les institucions catalanes poguéssim portar a terme lleis i polítiques contra molts dels problemes humanitaris que hem patit. Només hi ha estat per dir-nos que poséssim la bandera espanyola a onejar quan, en un moment determinat, la vam treure, i per ensenyar-nos que simpàtic que pot ser l'exèrcit en moments on el Ministre de Justícia titlla Catalunya d'estar portant a terme un cop d'Estat.
Per què negligeix l'Estat les seves responsabilitats vers nosaltres de forma tan deliberada i sistemàtica? I, el que encara és més greu: ¿Per què encara hi ha tants catalans que malgrat el boicot a les nostres peticions, prioritats i perspectives, continuen volent quedar-se en aquest Estat? No ens podem quedar quiets davant aquesta humiliació. Ja no és una qüestió merament partidista o tradicionalment ideològica: és una qüestió moral. Mobilitzem-nos i preparem-nos perquè... Espanya -amics i amigues- ja ha arribat, i no sembla que ho hagi fet per reparar els greuges als que ens han sotmès a través dels anys.