Per coses de la vida, quan vaig acabar la universitat, em van oferir portar l'oficina tècnica de l'ADENC (l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura). Casualment, vaig començar a fer exposicions, que no havia fet mai, i em van trucar del que seria el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que és on estic ara, per demanar-me si em veia amb cor d'organitzar unes peces que havien estat recollint i arreglant des de feia 10 anys. Per a mi, d'entrada, era sobtant, perquè jo venia del món de la natura, era més aviat antiindústria, però era un repte molt gran i em vaig engrescar.
· I com ho va viure?
Em va encantar, m'ho vaig passar molt bé i vam inaugurar, l'any 1995, amb la primera exposició que vaig fer al museu, l'exposició de l'Energia, que encara avui dia es pot visitar. De fet, la més gran que he fet mai amb 4.000 m2. Em va agradar tant, que vaig fer els cursos de doctorat, em vaig formar en Didàctica i Espais de Comunicació, perquè m'atreia molt saber com era la museologia dels diferents museus del moment.
· Quin era el panorama museístic d'aleshores ?
En aquell moment, al país, hi havia alguns 'Science Center', però en temes de ciència i tècnica, no n'hi havia gaires. De fet, nosaltres, van ser molt pioners a Europa. No som només el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, sinó que actualment ja som 28 museus, perquè des del començament es va concebre com una xarxa de museus per explicar el procés tecnològic de tot Catalunya. Així, cada museu, explica la seva secció.Eren uns moments en què aquest sistema també es feia a Europa i apareixien els eco-museus, museus industrials i de processos productius vinculats al territori. Eren museus com el nostre, i el nostre va ser un referent.
· Van ser innovadors?
Sí, de fet, el que llavors era director del Museu, Eusebi Casanelles, va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi, pel projecte museogràfic. Es va implantar una dinàmica que s'ha copiat arreu d'Europa: la creació d'una xarxa de museus amb temàtica comuna arreu del territori tenint en compte la relació entre ciència, tècnica, societat i entorn.
· Quina és exactament la seva feina?
Jo sóc responsable d'exposicions. La meva tasca és fer la programació de les exposicions, però això ho engloba tot. Jo he tingut molta sort, a part que és engrescador veure un projecte des dels inicis, em permet treballar en tot el procés. Jo he elaborat la majoria dels continguts de totes les exposicions. També em dedico a pensar i dissenyar els interactius, com s'han d'explicar segons els dissenys curriculars, les activitats complementàries, adaptar les exposicions als diferents públics... L'experiència m'ha portat a tenir un perfil que és difícil trobar, precisament per saber desenvolupar les tasques de tot el procés, gràcies també a tenir una formació científica i estar formada en l'àmbit de la comunicació. I per això precisament, també imparteixo classes al màster de Museografia a la Universitat de Barcelona.
· Els museus han canviat molt.
Sí, tant en el vessant tecnològic, com en la manera de visitar-lo. Des que va començar el tema de la interactivitat, el "viu, gaudeix, emociona't" ,vam copsar que el museu era un punt de trobada intergeneracional molt importat, hi ha pocs llocs on les famílies puguin interactuar juntes, jugar i gaudir, i moltes vegades són els nens qui arrosseguen els pares. La cosa es trobar la millor solució per aconseguir allò que tu vols ensenyar. Molts nivells d'informació i molt adaptats al públic, perquè cadascú trobi el que necessita.
· Quina és la part que més li agrada de la seva feina?
La creativa, poder-ho fet tot, perquè veig el resultat directe. Per exemple, veure com els nens aprenen amb un interactiu que he estat preparant acuradament perquè s'entengui sense vulgaritzar. Això t'omple molt. I el que és el súmmum, saber que, per exemple, d'un programa que vam fer sobre l'accelerador de partícules amb alumnes, en van sortir quatre que estan estudiant física atòmica. Penses: objectiu aconseguit. Al cap i a la fi, creiem que tenim un paper molt important, que és el de despertar vocacions científiques .
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Sóc molt passional
Un defecte que no pots dominar?
Massa perfeccionista
Una persona que admires?
Les dones científiques pioneres
La teva paraula preferida?
M'agraden les compostes, com xino-xano o llepafils
Quin plat t'agrada més?
Cuina japonesa i qualsevol arròs
Un estil de música
Els clàsics del jazz
Una pel·lícula?
'Figuras ocultas', de Theodore Melfi
Un llibre?
'1Q84', de Murakami
Un indret?
Al parc Natural, entre Rocamur i El Daví
Un viatge pendent?
Austràlia
Un museu?
Deutsches Museum, a Munic
