"En una colla gran, o ets un "Messi" o no tens cap protagonisme"

· Sou una família de tradició castellera?
I ara! No anàvem a veure castells i, de fet, només havia format part del grup de bastons quan era petit, però mai he tingut cap vinculació amb entitats del municipi. No m'hauria imaginat que seria casteller i, menys encara, que seria el president de l'entitat dels Capgirats. Som 5 a casa i ara tots som castellers.

· Creus que a Castellar hi havia ganes de fer la colla castellera?
Sí, sobretot, per part del jovent. Els pioners van ser el Pepe Casajuana i l'Anna Maria Alguersuari. Tot i la tendència que tenim a Castellar d'anar a Sabadell, la colla castellera del nostre poble s'ha unit amb moltes ganes, també per part dels pares.

· Quin canvi ha suposat a la teva vida formar part dels castellers?
Estar amb els castellers em fa estar molt a gust amb la gent que en forma part. Hi ha persones de moltes edats diferents i som un grup molt obert. El més gran, ara mateix, és el meu sogre. Per a mi signifiquen molt, els amics que he fet, les famílies que hi som, tothom s'arrossega per fer un grup nombrós. Hi ha molt bon rotllo i sempre apostem per rebre amb alegria totes les persones que venen a veure'ns per provar. Moltes es queden.

· Hi ha rivalitat entre colles?
Entre les colles grans, moltíssima. Mai veuràs un casteller de fora acostar-se a la pinya d'una colla rival. En canvi, entre les colles petites hi ha molt companyerisme. Sempre t'ajudes molt, ets allà, dones o et donen un cop de mà.

· Quins avantatges té ser una colla petita?
En una colla gran, o ets un "Messi" o no tens cap protagonisme. Hi ha molta canalla i, per tant, és molt difícil que pugin. En una colla com la nostra, els petits estan més contents perquè poden pujar i se'ls veu molt feliços. Encara ens falta ser més, perquè ara som uns 120 però no són suficients per tot, per la pinya, el castell, per altres tasques que també s'han de fer en un grup casteller...

· Tècnicament, és difícil d'aprendre a fer castells?
No, tenim gent que el primer dia que va venir ja va fer columnes. Si en tens ganes i físicament estàs bé, no calen grans tecnicismes. És cert que hi ha gent que no vol pujar, que té respecte a les altures, però hi ha altres posicions on pot ser molt útil.

· I el vestuari, és útil?
La camisa ha de ser gruixuda, perquè protegeixi el coll i no es trenqui. Que els pantalons siguin blancs és una cosa purament estètica, però portar faixa és del tot imprescindible. Cal protegir bé les esquenes. La meva faixa té 12 metres i, a més, porto també una faixa ortopèdia, perquè els segons carreguem molt pes. Cal protegir bé tot el cos per no lesionar-nos.

· Quins reptes més propers teniu, els Capgirats?
De moment, cal ser una bona colla. Hem d'anar a poc a poc. Només tenim quatre anys de vida, això és molt poc, comparat amb altres colles! Els joves són més impacients però jo prefereixo consolidar els castells que ja tenim. A més, ara estem pujant nous dosos, enxaneta i acotxador, perquè els que teníem ja s'han fet grans, i per tant, ens cal un període d'aprenentatge i adaptació, és normal. El dia del tercer aniversari vam aconseguir fer el 7 de 6 però vam haver de repetir el 5, i el 4 no el vam acotxar bé. Això va com va. Vam estar contents i els grups convidats - Escaldats i Nyerros - també. Això és el més important. Ens vam unir uns 300 castellers per una sola causa: celebrar el tercer aniversari. I vam estar molt a gust, vam acabar amb un dinar, l'entrega d'obsequis als convidats i un concurs de flams.


Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Cabut

Un defecte que no pots dominar?
Genïut

Una persona a qui admires?
El meu cosí Eugeni

La teva paraula preferida?
Això està fet

Quin plat t'agrada més?
Rostit de vedella

Una colla castellera?
Els Minyons de Terrassa

Una pel·lícula?
'Apocalypse Now'

Un llibre?
'Los muros de Jericó'

Un viatge?
Nova Zelanda

Un castell pendent?
Un 3 de 7

Un lloc on viure?
Tenerife