'La millor opció' es projecta al cinefòrum

Avui, a les 21 h, es projecta la pel·lícula 'La millor opció' , del director Òscar Pérez. "És el meu primer llargmetratge de ficció, fins ara només havia fet documentals", explica Pérez. "Passar del documental a la ficció ha estat un pas complicat per mi, més del que em pensava", i és que en un documental, els fets es graven mentre passen, i per tant, "ja ets còmplice d'aquestes situacions", diu Pérez, però a la ficció hi ha una reflexió prèvia, una escriptura.

'La millor opció' es basa en una història real i està interpretada pel seu verdader protagonista, Koto Maelainin, un jove saharaui acollit per una família al Delta de l'Ebre que necessita urgentment un trasplantament de ronyó. Francesc Orella i Mercè Pons completen el repartiment del llargmetratge, interpretant els pares adoptius. Koto fa 10 anys que no veu la seva família biològica i és en aquest punt on el film posa l'èmfasi.

Pel protagonista, fer d'ell mateix ha estat tot un repte. "Ell no havia fet interpretació i ha hagut de tornar a posar-se en situació, però no li ha costat, tot i ser una història molt delicada a nivell emocional".

La pel·lícula narra la confrontació del Koto amb els seus pares biològics,que quasi no coneix, i la trobada entre les dues famílies. "He posat una mirada observadora, poètica i he deixat que el drama anés aflorant sol".

Els paisatges del Delta de l'Ebre són molt importants en aquest llargmetratge, "és un personatge més, una metàfora, un símbol".

La cinta es va estrenar a la Viennale 2015 i va tenir molt bona acollida. "Va anar molt bé per veure la internacionalitat de la història que s'explica". Com que l'equip no compta amb una distribuïdora, "es fa més difícil arribar al públic". Habitualment, s'associa erròniament una pel·lícula molt publicitada amb una pel·lícula de qualitat, "quan, normalment, és al contrari".

La projecció de la pel·lícula al cinefòrum permet un format que "em fa reviure la pel·lícula des del punt de vista de la gent que l'ha vist, i això és molt gratificant", confessa el director.

El projecte, que ha estat tres anys per gestar-se, "s'ha anat construint a mesura que localitzàvem". Un guió, diu Pérez, "ha de ser prou flexible per incorporar nous elements a mesura que es va construint i adaptar-se al pressupost".