"Al vòlei no hi ha contacte físic, però has d'estar al màxim"

· Com van ser els inicis?
Van ser al CN Sabadell, on jugava d'atacant. D'allà vaig passar a la Blume d'Esplugues, on vaig debutar, a l'Andorra i d'allà a Palència al centre de tecnificació de vòlei, el més important d'Espanya. Després ja vaig fer el salt al CV Teruel.

· Tot molt ràpid...
Sí, al Club Natació vaig canviar de posició a col·locador i l'any següent ja era al Blume, on debutava amb la selecció nacional. Van oferir-me anar a Palència, però encara estava fent el batxillerat i vaig decidir quedar-me. La temporada següent ja vaig anar al centre de tecnificació. Al segon any després d'un pre-europeu, van obrir-me les portes per entrenar amb l'absoluta. Després d'això ja vaig fitxar pel Teruel.

· Quines exigències té aquest esport?
És un esport molt exigent físicament i en el qual molts de nosaltres acabem patint dels genolls per l'esforç als salts. No hi ha contacte físic com al futbol o el bàsquet, però has d'estar al màxim. No és tan aeròbic com d'altres esports, però el nivell d'exigència és màxim i de força explosiva, pel qual necessites treballar molt.

· Com fas el salt a l'elit?
A la Permanent de Palència surten molts jugadors a l'elit. El salt més important el vaig fer sent allà. Amb només quinze anys vaig ser el col·locador de l'Andorra, ja que se'ls va lesionar el titular a mitja temporada i vaig acabar sent qui portava a l'equip. Als campionats d'Espanya autonòmics de Valladolid es van fixar en mi els dos entrenadors principals i van oferir-me entrar al centre.

· Vas començar d'atacant, fins que et vas reconvertir en col·locador...
A Sabadell un entrenador va dir-me que no arribaria gaire lluny amb el meu salt, que era fluix. Vaig provar com a col·locador i no va anar malament, ja que va ser quan el Blume es va fixar en mi. En aquesta posició has de tenir molt cap per saber on enviar la pilota cada vegada.

· Com aconsegueixes combinar la vida diària amb l'esport al màxim nivell?
Has de compaginar els estudis amb l'esport. Entrenem matí i tarda i he de mirar de poder fer les dues coses. Aquest any he acabat el batxillerat i la meva intenció és estudiar una carrera, perquè l'esport està molt bé però s'ha de mirar el futur. Ara mateix puc viure de l'esport, però això no dura tota la vida. És un esport molt minoritari i fins i tot sent molt bo és difícil que duri per sempre.

· Es fa dur viure lluny de la família sent tan jove?
Al principi és difícil, però ho vaig viure progressivament. Quan estava al Blume tornava els cap de setmana, però a Palència ja es va notar més, perquè ja no era tan sovint. Ara mateix ja estic acostumat i veig més difícil tornar a casa.

· Com vas rebre la notícia de la primera internacionalitat absoluta?
Estava amb les categories inferiors i venia molt decebut després de perdre un classificatori per a un europeu. Tres dies després van trucar-me per anar amb l'absoluta a entrenar, sent encara sub-21. Érem 21 jugadors i finalment vaig acabar a la llista dels 12 que van anar a Montenegro a jugar l'europeu. Al primer partit tenia la pell de gallina. No m'esperava que fos tan ràpid tot.

· En quin nivell està Espanya?
Feia 10 anys que la selecció no es classificava per una fase final europea, però aquest setembre serem a Polònia. Fa un temps la lliga era molt bona però va caure el nivell en picat. En temes mediàtics no és visible. Tot és futbol o bàsquet i ningú s'assabenta de res del que passa, i és molt difícil fer créixer l'esport.

· La pressió de jugar en un equip capdavanter t'ha canviat?
Sí, abans jugava per diversió i per hobby i ara és una feina on he de rendir i guanyar.


Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Alegre

Un defecte que no pots dominar?
Desordenat

Una persona a qui admires?
Rafa Nadal

La teva paraula preferida
Adéu siau!

Quin plat t'agrada més?
Els ravioli

Un viatge pendent
Austràlia

Una pel·lícula?
In Time

Un llibre?
Córrer o morir, de Kilian Jornet

Un lloc on viure?
Mallorca

Un equip de vòlei?
Trentino

Un pavelló?
Las Planas de Terol