No és un caprici

La Sala de petit format de l'Ateneu (SPF) fa molts anys que treballa a ple rendiment. Durant més d'una dècada va acollir una programació de teatre que sumava les produccions de l'Esbart teatral de Castellar (ETC) amb espectacles professionals. Aquella fórmula, que l'ETC vol recuperar, va ajudar a situar Castellar al mapa teatral del país. L'SPF i l'Auditori, amb la seva programació estable de teatre, música i dansa, van convertir-se en la joia de l'activitat cultural del municipi. Uns anys més tard, l'acord entre l'ajuntament i l'ETC va possibilitar la gestió de l'Ateneu per part de la nostra entitat. Però l'SPF mai ha estat, ni és ara mateix, una sala d'ús exclusiu de la nostra entitat, ni tampoc s'hi fa teatre i prou. Les llars d'infants, les escoles de primària, les escoles de música i teatre, associacions, entitats, grups de veïns, conferenciants, recitals de poesia i un sense fi de grups i activitats tenen la sala com a espai de referència. Fent un càlcul aproximat, durant un any hi deuen passar unes 5.000 persones.
Però ara ha arribat el moment de fer-hi una inversió important, perquè l'SPF té deficiències greus que ens responsabilitzen a tots. La sala no té cortinatge ignífug, la graella de focus (que fa més de quinze anys es va fer amb molt bona voluntat com una solució «provisional») no acompleix amb cap mesura de seguretat, penjar i despenjar focus és un perill i el muntacàrregues ha estat segellat perquè no és segur fer-lo servir.
L'ETC sempre ha estat orgullós d'aquest equipament que s'ha convertit en el seu escenari particular. I per això s'ha fet càrrec d'encapçalar la proposta de condicionament tècnic de la sala que presentem al procés de pressupostos participatius. Ja vam fer-ho l'any passat, i no ens en vam sortir, possiblement perquè no vam saber explicar la importància d'una inversió que potser no és molt lluïda, però que és necessària i, en tot cas, ens hauria de permetre continuar amb una activitat cultural viva i segura. No fem aquest esforç només per nosaltres; el fem també pels espectadors, pels nens i nenes que tan sovint utilitzen la sala, per les famílies, per tota la ciutadania en general. No traiem importància a les altres propostes que s'han presentat, però volem cridar l'atenció sobre el fet que no ens podem deixar enlluernar per espais de lleure infantil o juvenil sense pensar que hi ha un altre espai que necessita una intervenció urgent i que no respon a una rentada de cara sinó a una qüestió de seguretat.
Volem castellarencs i castellarenques feliços, i per això volem i reclamem uns espais culturals dignes. Ajuda'ns a fer-ho possible, perquè l'ETC ho fa, també, per tu.