Municipalitzem la gestió de l'aigua

L'aigua és un bé públic i un dret bàsic de totes les persones. L'aigua cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i el medi ambient. Una necessitat bàsica que ha de ser gestionada sota criteris dels béns comuns.
Els beneficis generats de la seva gestió s'han d'invertir a fer més eficient la distribució, retornar al medi una aigua amb la millor qualitat possible, així com garantir els cabals ambientals de les conques i la integritat dels ecosistemes. L'aigua és, a més, un dret humà reconegut per les Nacions Unides en la seva resolució 64/92 aprovada el 28 de juliol de l'any 2010, i que diu textualment que «l'accés a l'aigua potable i al sanejament és un dret humà essencial per a gaudir plenament de la vida i de tots els drets humans»
Des del nostre grup polític sempre hem defensat que els serveis públics municipals, especialment aquells més essencials, han de ser gestionats públicament. Entenem que d'aquesta manera, a part de garantir-ne la universalitat d'accés, els beneficis de l'activitat poden repercutir en la totalitat de la població, alhora que es millora el control sobre les condicions laborals dels treballadors i treballadores.
Els darrers anys, diversos ajuntaments n'han recuperat el control directe d'acord a la tendència remunicipalitzadora de l'aigua a nivell mundial, entre ells, ciutats tan rellevants com París, Nàpols, Budapest, Atlanta, Buenos Aires, Berlín, La Paz, etc.
Avui a Catalunya, només un 20% dels municipis gestionen l'aigua directament, sense externalitzar-la; exemples com Mataró, Manresa, Parets, Montornès, Arenys de Munt, etc. deixen clar que es pot gestionar amb èxit el servei de l'aigua incorporant criteris de transparència, eficiència, sostenibilitat, participació i proximitat.
Però a casa nostra hem perdut el control del seu cicle, amb un model mercantil que ha convertit l'accés i el sanejament de l'aigua en un procés que només beneficia a l'empresa privada.
Fins i tot a casa nostra hem fet un flac favor al medi ambient i a la conca del rius Ter i Llobregat amb la connexió de Castellar del Vallès al Sistema Ter-Llobregat l'any 2007, aprovada pels grups municipals de Convergència i Unió, Partit Socialista i Esquerra Republicana, però amb l'oposició del grup municipal L'Altraveu, quan, amb els nostres propis recursos hídrics i la seva gestiód'acord a criteris sostenibles, la connexió no calia.
Per això Decidim també aposta per aquesta remunicipalització de l'aigua, i ha començat el seu recorregut denunciant a l'Ajuntament de Castellar del Vallès per considerar que hi ha greus irregularitats referents al cobrament de la taxa de l'aigua per part de SOREA, ja que no apareix en cap partida d'ingressos del pressupost municipal. Segons diferents experts jurídics consultats per la formació local, no és ajustat a dretque una empresa facturi directament als usuaris la taxa del servei bàsic que ha de prestar l'ajuntament.En aquesta situació, l'Ajuntament no té cap control sobre el que s'ingressa per la factura de l'aigua, i tampoc té cap control dels costos del servei. Aquesta opacitat és tolerada per l'equip de govern, que no disposa de cap mecanisme de control sobre l'empresa concessionària.