Fórmules alternatives a l'habitatge tradicional

Sabíeu que a Holanda hi ha una residència de gent gran on també hi poden viure estudiants de forma gratuïta, als quals solament se'ls demana que dediquin 20 h/mes a compartir el temps amb les persones de la residència? Aquesta experiència millora la vida d'ambdós, i també permet un allotjament viable pels estudiants de la ciutat.
Igual que aquesta experiència, al nord de les nostres fronteres ja fa anys que s'inventen noves formes de viure i compartir habitatge, veïnatge o comunitat.
Aquí voldria fer-vos cinc cèntims d'una forma d'habitatge que s'anomena de "cessió d'ús", i a l'estranger té el nom de model Andel, que es troba enmig de l'habitatge de propietat i del de lloguer, és autogestionat de forma democràtica, i evita l'especulació del sòl. A Dinamarca, el 59% dels habitatges, són Andel. A Espanya aquest model comença a conèixer-se, però sol s'han implantat un parell d'experiències. A Catalunya, l'associació "Sostre Cívic" els promou, i ajunta a totes aquelles persones interessades, per tal d'iniciar la seva creació.
El model Andel consisteix en que un grup de persones amb els mateixos interessos i manera de pensar respecte al que significa la convivència veïnal, es troben i formen una cooperativa de propietaris. Amb una petita aportació individual (entre 8.000 i 35.000e) i un crèdit conjunt, arrangen un edifici (l'Ajuntament el cedeix) o en construeixen un de nou, format per diversos apartaments (de tres fins a 50 o més). L'edifici consta dels apartaments i també d'espais comuns, com exemple, menjador, cuina, sala de rentadores, sales d'estar i tallers, gimnàs, jardí, biblioteca, etc. Tots ells es dissenyen en comú, segons les necessitats i motivacions dels implicats. Aquests edificis a vegades reben subvencions degut a que són altament autosuficients energèticament.
Quan entres a viure al teu apartament, sol pagues un petit lloguer (sempre sota el mercat), que serveix per anar pagant la hipoteca de l'edifici. Totes les despeses energètiques, o comuns, es paguen entre tots segons un reglament creat per la comunitat de propietaris, que també regula altres aspectes de la convivència.
Quan algú es mor o vol abandonar l'habitatge pel motiu que sigui (als països nòrdics sol ser perquè hi ha Andels petits, per a estudiants o parelles, i després necessitaran un habitatge més gran), poden cedir-lo en les mateixes condicions a familiars seus o tornar-lo a la comunitat. En tots els cassos, a l'abandonar la cooperativa, se'ls retorna el capital inicial aportat (siguin 8.000 o 35.000 e o el que sigui). I el proper que l'ocupa és qui aporta aquest capital a la cooperativa per entrar a viure-hi. Anem cap aquí?