El repte del Vallès

Un estudi encarregat conjuntament pels dos consells comarcals del Vallès Occidental i Oriental ha conclòs que cal cooperar intensament. Bona notícia! Al seu costat, però, hi consta el pronunciament de caminar poc a poc i una posició contrària a assolir una única administració conjunta. Bé, podem celebrar els aspectes positius del pas endavant, una veritable novetat històrica i començar a analitzar el com caldria caminar.
L'objectiu fa referència solament a la col·laboració entre municipis, perquè no estem davant de cap demanda d'estructura política, sinó únicament d'un afer de treball de cooperació entre ajuntaments. Perquè junts hem constatat que els consells comarcals actuals tenen un poder molt reduït. Una mancança que contrasta amb l'enorme poder de la veïna Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Les 900 mil persones del Vallès Occidental i les 400 mil de l'Oriental ens mereixem un millor govern intermunicipal al Vallès
4 preguntes
Si anem a pams, la primera qüestió pendent és:
-Estan els nostres regidors d'acord en que cal incrementar les competències dels consells comarcals?
La segona qüestió seria:
-Estarien disposats a millorar l'organització dels actuals consells, fragmentats entre el mateix consell, consorcis (residus, turisme, cicle de l'aigua,...) i entitats diverses, de forma que s'assolís una organització més integrada i eficient?
La tercera pregunta és:
-Un cop assolides noves competències, estarien disposats a mancomunar la seva gestió quan l'escala adient sigui fer-ho conjuntament, a dimensió Vallès?
I la quarta i final:
-Admetrien la participació de la societat en el seguiment dels afers comarcals?
Aquestes són les preguntes clau que caldria encaminar. La fusió en una única administració només seria el pas final, possible o no, però ara aquest és el bloqueig per no entreveure cap escenari de millor govern. Si aparquem la il·lusió de l'administració fusionada, el camí i els passos serien clars i constituirien la resposta afirmativa als interrogants anteriors. Però, entre les excuses per no haver de parlar de com es governa millor el Vallès hi ha les que proposen simplement una millor col·laboració públic privada, quan aquesta és necessària (4a pregunta), però no resol el nus central del problema (les tres primeres).
Subsidiarietat
Les qüestions formulades serien coherents amb el principi de subsidiarietat, el qual ens diu que s'ha de treballar des de l'administració més propera possible i no distanciar-se'n artificialment. I en segon lloc resoldrien l'exigència de simplificació i eficàcia en l'organització de les entitats públiques.
És absolutament urgent i necessari que al Vallès s'exercissin competències de política territorial, per exemple reclamant inversions i millorant els polígons industrials, que es faci gestió dels transport públic intermunicipal de Bus, que es gestioni el parc agroforestal de la plana, o que s'encarrilin aspectes socials com la coordinació de la formació professional a l'escala de la dimensió productiva present. Molts càrrecs públics hi estan decisivament compromesos i hi són especialment sensibles els dels municipis mitjans. Estem davant d'un clam pro municipalista sorgit de la societat i ben vist per molts municipis. Ara sabem que som pobres en termes comarcals i que ambicionem un marc comú millor. Però, no actuar seria caure en la misèria de l'immobilisme. Aquest és el repte.
Definir-se.
Hem de recordar que els consells comarcals tenen iniciativa parlamentaria, per la qual cosa des del Vallès podríem perfectament debatre i proposar al Parlament una proposta de llei, un primer pas obert a posteriors. Portem dos anys de mandat municipal i entrem en el tercer, un temps clau, ja que aviat entrarem en el pendent de la proximitat electoral i el final de mandat serà un context que farà impossible aquests plantejaments. I no voldríem haver perdut tot el mandat quan aquesta va ser una qüestió present des de la presa de possessió. Aquesta primavera és l'hora inexcusable per a un acord.
De l'ordre de la meitat de la ciutadania sortim cada dia del nostre municipi a treballar o estudiar. Llavors, potser realment caldria que una meitat dels regidors es dediquessin a la col·laboració entre municipis. Cal, doncs, que els nostres representats entomin el compromís de millorar l'entorn compartit entre municipis, el qual seria també un element de millora directa de cada un d'ells.
El món polític actualment té la clau per fer els avenços, un cop col·legis professionals, entitats socials, les unions empresarials i els sindicats... ens hem manifestat clarament en favor d'una organització intermunicipal millor.