El nou horitzó educatiu

Tothom parla d'educació, tots ens omplim la boca amb els nostres coneixements sobre el tema, perquè l'educació ens afecta a tots, i cadascú de nosaltres ha de poder dir la seva. Però existeixen uns actors clarament implicats: els alumnes com a partícips directes, quina és l'educació que volen?; els pares com a preceptors i responsables de l'educació dels seus fills, quines són les seves opcions?; els professionals que ens hi dediquem, què volem ensenyar i com?; i per últim els polítics, que han de vetllar per la societat i establir els fonaments del futur, per consensuar quins ciutadans volem formar. Això deixa clar que l'educació és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat, i com a protagonistes d'un nou horitzó hem de ser-hi presents.

Segur que heu sentit parlar dels processos innovadors que s'estan duent a terme en les denominades "noves escoles" o "escoles XXI", aquelles que han començat a replantejar-se seriosament què és això dels nous paradigmes i que els estan portant a terme amb un cert èxit, no amb una culminació aclaparadora perquè els seus alumnes topen, a posteriori, amb els bastions infranquejables, amb els murs inexpugnables de conceptes que no han modificat la seva estructura en molts anys. I és ara quan han començat les conferències, els debats, els programes televisius, les tertúlies radiofòniques... sobre què és el que volem en educació. Realment és molt interessant i necessitem escoltar, analitzar, valorar i opinar sobre aquesta escletxa oberta. Però, com sempre, aquest plantejament trontolla, perquè una part important dels sistema educatiu no ha estat cridat a participar en el debat, com ja és habitual: la formació continuada, la formació al llarg de la vida, en definitiva la formació de persones adultes.

No volem enganyar ningú, però és evident que pocs d'aquests pensadors, pocs d'aquests interlocutors han obert un debat constructiu on estiguin present tots les baules de la cadena, per la qual cosa el debat neix coix. Aquesta, de les escoles de formació de persones adultes, és ja una reivindicació històrica. Parlem d'una pota que engloba a centenars de milers de persones (al nostre municipi, per exemple, hi ha un promig de 300 persones per curs en els darrers anys, sense tenir en compte les actuacions que porten a terme altres entitats d'aquestes característiques, és a dir, adreçades a la formació al llarg de la vida), parlem d'un dels camps menys atesos, més desconeguts del sistema educatiu, aquell que contínuament innova perquè s'ha enfrontat a l'oblit i ha d'aconseguir encabir en les seves estructures situacions, interessos, necessitats que busquen respostes i que les aconsegueixen amb garanties, qualitat i honestedat, perquè aquest oblit en lloc d'enfonsar-nos en l'ostracisme, ens empeny a la recerca de solucions imaginatives, a continuar lluitant per reivindicar el nostre espai a la comunitat educativa, encara que les arcaiques i anquilosades fórmules organitzatives ens deixin aparcats en un raconet sense opcions, en moltes ocasions, de mostrar tot el nostre potencial.

No volem anar de víctimes, però sí que volem que la gent conegui la realitat, una veritat colpidora que és menystinguda i que afecta a totes aquelles persones que a partir dels 16 anys i fins els ... volen continuar formant-se, que han triat altres camins que no són els estrictament obligatoris, ja que cadascú decideix transitar per aquesta vida de maneres diferents, però tots hem de tenir l'oportunitat de crear el nostre itinerari, sense que això representi, dissortadament, una manca de recursos.

Reivindiquem una revisió de les diferents etapes educatives, sense oblidar-nos de cap d'elles, és a dir, des de les llars d'infants fins a les universitats, passant per les escoles d'adults. Reivindiquem, una educació de qualitat i amb garanties per a tothom. Reivindiquem poder ser partícips dels debat educatiu.