Portada número 446
10/03/2017 -
Recuperant la coherència
Ricard Lujano, músic
Les situacions de crisi respecte el que fem, volem fer i com fer-ho, són habituals en la majoria de persones en algún moment de la vida, o, per desgràcia, aquestes qüestions queden sense resoldre en el transcurs del temps.
En el meu cas, un fet desafortunat va desencadenar aquests dubtes angoixants. Però, no ens enganyem, això no passa per una sola raó... Aquesta és la primera lliçó que he après i vull explicar.
Mirant enrere i analitzant, vaig entendre que la situació en què em trobava era el resultat d'un dia a dia sense sentit des de feia molt de temps. Els meus hàbits i decisions m'havien portat fins on era, i ara, arribat el meu límit, m'adonava que mai havia posat en dubte els perquès del que estava fent. La responsabilitat era meva i si volia aconseguir resultats diferents a partir d'ara, no podia seguir així: era necessari un canvi… Però per anar cap a on? Per planificar una ruta calia definir una destinació. D'aquesta manera, vaig començar a buscar objectius, tant personals com professionals i socials (si volia un equilibri tocava pensar en tot). Amb paper i boli vaig anar anotant aspectes de la meva personalitat a millorar, noves experiències per viure, canvis professionals per introduir…
L'eina que va fer funcionar tot això (entenent que "funcionar" en aquest moment era eliminar l'angoixa i tenir la sensació que les coses tenien sentit) és la coherència. Una persona que vol perdre pes i s'alimenta de menjar ràpid cada dia, està sent incoherent. El que fa i el que vol és contradictori. Pot posar excuses com la falta de temps o dir-se a si mateixa: "menjar aquest tipus d'aliments em fa feliç perquè m'encanta consumir-los…" però seguirà sent incoherent si el que vol realment és aprimar-se. Així doncs, jo havia d'actuar d'acord amb el que volia i no en direcció contrària com a l'exemple anterior. Sembla evident però la majoria de gent no ho posa en pràctica… És més fàcil seguir actuant per inèrcia.
Crear uns hàbits coherents amb els objectius definits anteriorment era el següent pas. Per exemple, si adquiria l'hàbit de llegir cada dia 30 minuts sobre un tema del que volgués aprendre, al cap d'un temps (és igual quant) tindria més comprensió d'aquest, apropant-me així al meu objectiu de conèixer-lo més a fons. És només un exemple de les moltes vies que es poden trobar per arribar a un objectiu que t'has proposat. En aquest cas, fer l'espai pels 30 minuts és un altre tema apart del qual podríem parlar molt però, de moment, eliminar petits costums incoherents del dia a dia (mirar innecessàriament les xarxes socials, les converses en les quals el tema principal és criticar o queixar-se, mirar programes de televisió que no ens aporten gaire, etc) és una bona solució.
Introduir tots els hàbits que se m'acudien de cop va ser un desastre. Em vaig frustrar una mica. La solució va ser fer-ho primer amb un, comprometre'm a portar-lo a terme i comprovar la millora: quan una cosa funciona en vols més i aquest és el moment d'afegir. En la meva opinió, posar en pràctica és la part important i que marca la diferència; a la informació hi podem accedir tots, però hi ha poca gent que la comprovi de veritat en primera persona.
En conclusió, instaurar uns hàbits coherents després de preguntar-me on volia anar em va ajudar molt. La veritat és que encara no he aconseguit moltes de les coses que m'he proposat, però tinc la tranquil·litat que et dóna estar fent el que has de fer. Els resultats poden trigar anys en arribar… Ara entenc que això és el de menys.
M'agrada
Comentaris