Portada  433
17/03/2017 - Opinió
Cap a la igualtat real
Damià Peró (Decidim Castellar)
Si triéssim a l'atzar un nadó qualsevol dels que naixerà aquest 2017, podríem afirmar amb tota certesa que si aquest és una nena, patirà discriminació per qüestió de gènere al llarg de la seva vida. Si la casualitat ens portés a triar una nouvinguda nascuda a Suècia segurament aquesta discriminació seria mínima, i els seus efectes menys evidents, però també existiria. Ara bé, imaginem que l'atzar ens porta a una nena nascuda a Nigèria o a la república popular del Congo. Segurament l'impacte de la discriminació patida per aquesta nena al llarg de la seva vida és inimaginable des de la nostra pròpia realitat occidental. És per tant, evident, que s'han fet molts progressos en matèria d'igualtat de gènere en les democràcies més avançades, però encara queda molt camí per arribar a la igualtat real.
Si ens fixem en quins són els països que més s'han acostat a la igualtat real veurem que són aquells de tradició socialdemòcrata, com Finlàndia o Noruega, on hi ha hagut una inversió pública social per habitant de les més altes del món. L'impacte de l'estat per reduir la discriminació no es redueix només a les polítiques d'igualtat, sinó que també és inherent en la resta de polítiques públiques com l'educació, la sanitat, la regulació laboral... Ens hauria d'avergonyir, al 50% de població masculina, que l'estat del benestar hagi de legislar d'una manera discriminatòria a favor de la igualtat, per provar d'eradicar unes pràctiques que arrosseguem des de fa mil·lennis.
Queda molta feina per fer, però hi ha una tasca que és la més difícil, i possiblement l' única que ens alliberi definitivament. Aquesta tasca és educar les futures generacions perquè s'alliberin de l'herència patriarcal. Tallar de soca-rel tots els costums i tradicions sustentats en la imposició de l'home sobre la dona. Segurament, un canvi moral d'aquestes dimensions és ja impossible per a tots aquells que hem crescut en aquestes societats, però els hi devem a les futures generacions. Els hi devem a les nostres filles, i també als nostres fills, per que al cap i a la fi serà positiu per a tota la societat. Si realment els nens i nenes creixen en un clima d'igualtat i fraternitat, on els estímuls socials, familiars i escolars són una mostra d'aquesta igualtat real de gènere llavors ja no caldrà la imposició legislativa, doncs l'obligació serà de caràcter moral.
M'agrada
Comentaris