"La creativitat és com un múscul, es pot exercitar"

.- Amb l'edat perdem la creativitat?
La canalla de sèrie és creativa. Ells no creuen en l'error, no creuen que hi ha una manera de fer que estigui malament. Ells fan, proven, experimenten perquè són nous en aquest món. De mica en mica la societat et diu que només hi ha una única manera de fer les coses i el múscul de la creativitat es va afluixant.

.- Com es pot treballar aquest aspecte des de l'aula?
Des del meu punt de vista totes les assignatures poden ser creatives. La creativitat s'associa a les arts però es pot donar en totes les matèries. Quan els posem un exercici, com més acotada és la resposta menys treballa la creativitat. Si els ho dones tot mastegat, ells només han de consumir una resposta. Si en canvi el que fas és generar preguntes, ells hauran de buscar les respostes i això fomenta la creativitat. Això també passa amb les joguines: com més fa la joguina, menys fa el nen. Els infants han de tenir llibertat per crear i temps per avorrir-se per descobrir què els interessa. A més és important fomentar el treball cooperatiu a l'aula, que treballin en equip. Quan treballes amb més gent es generen unes dinàmiques que també fomenten la creativitat, el pensament divergent i diferents punts de vista.

.- L'emoció també és important a les classes.
Si el professor no vibra i no s'apassiona, tampoc ho faran els infants. He estudiat magisteri i s'han passat quatre anys dient-nos que sense emoció no hi ha aprenentatge, però a la universitat no ha estat així, ha estat sense emoció. Tot el dia consumim power points i fem exàmens per vomitar informació, i aquest aprenentatge se t'oblida. L' aprenentatge real és el vivencial, és el que et queda. Si no, no és aprenentatge, és memorització.

.- Quin paper hi juga l'autoestima?
Les persones creatives necessiten una autoestima. Buscar un camí diferent, un camí creatiu, vol dir cometre errors, caure i necessites tornar-te a aixecar. L'autoestima és bàsica si no, no provaràs un camí diferent al que et diu la societat.