La moda dels 'gastrobars'

NIGROMANTE
Aneu-hi: si us agrada la cuina moderna amb mesura
Fugiu-ne: si sou vegetarians o vegans

A rebuf de la moda de les tapes, platets i racions de què parlàvem dies enrere, ha sorgit un nou concepte de local de restauració, a cavall entre el bar i el restaurant: el gastrobar. Nom que a vegades només suposa un canvi de cartell, i altres respon realment a una nova filosofia, la d'oferir en format popular, amb racions més petites i no tan cares, receptes elaborades que segueixen tècniques i productes posats de moda pels grans xefs.

En un gastrobar no trobarem uns calamars a la romana normals, probablement ens els donaran amb un arrebossat negre (tenyit amb la tinta del calamar) o acompanyat d'una maionesa del mateix color.
No hi faltaran productes de moda com l'alvocat, la presa ibèrica, la cansalada cuita a baixa temperatura o el verat marinat, i si demanem escopinyes no ens les serviran amb un tall de llimona, sinó amb algun altre cítric exòtic com el yuzu o amb una salsa thai. Si ens porten el menjar en plats petits o de pissarra, no hi ha estovalles i la carta la llegim en grans pissarres a les parets, ja no hi ha dubte que som en un gastrobar.

El concepte també ha arribat a Castellar amb un digne representant, el Nigromante; sempre que hi hem anat n'hem sortit satisfets tant pel menjar com pel tracte. I no som pas els únics: aquest gastrobar ha guanyat les dues últimes edicions del Corretapa per votació popular.

Entre setmana, ofereixen un menú diari a 10,90€ amb plats variats i sempre amb un toc actual, i que segons ens ha explicat algun client constitueix un dels punts forts del Nigromante. Nosaltres sempre hi hem menjat a la carta. O potser hauríem de dir a la pissarra, perquè com a bon gastrobar, una gran pissarra presideix el menjador, no gaire gran (30 cadires vam comptar) on hi ha apuntades les tapes, platets, brasa, postres i vins a copes, una altra característica d'aquests locals, on no t'has de quedar amb una ampolla per a tots els comensals, sinó que cadascú pot beure el que més li agradi. A més, hi ha plats del dia que canta el cambrer, entre els quals fa dos diumenges oferien ous estrellats amb foie i tòfona.

Vaig voler tastar una tapa típica i tòpica que demano sovint perquè la busco ben feta i costa: patates braves. Aquí les patates són bones, ben cuites, però falla també la salsa; a la nostra filla de dos anys li va encantar, precisament perquè s'assemblava més a una salsa rosa que a una veritable salsa brava.
En canvi, les xips d'albergínia i mel, poc olioses, cruixents, s'han de demanar sí o sí. Com el pa de coca amb tomàquet, ben torrat, cruixent...

L'arròs negre de rap i gambes també ens va agradar, el gra solt i al punt, només faltava, al meu parer, que ens oferissin allioli per acompanyar-lo. I també ens va convèncer el pop a la brasa, amb dues salses, una que podia ser romesco i una d'herbes, més habitual per acompanyar carns, però que hi quedava d'allò més bé. Les patates de l'acompanyament les haurien de servir més calentes.

Qui busqui coses senzilles trobarà una dotzena d'especialitats a la brasa i hamburgueses.
De les postres, per als formatgers la taula de formatges Montbrú de Moià i el pastís de la mateixa casa, entre una oferta prou àmplia.

Després d'aquesta darrera visita, veig que la cuina segueix a molt bon nivell, tot i que hi vaig trobar a faltar més peix i alguna cosa de marisc i, sobretot, algun plat vegetal a més de les xips d'albergínia. Els preus han pujat una mica però mantenen una bona relació qualitat-preu, es pot menjar bé per 25 €

**L'Actual visita els establiments sense avisar, de forma anònima, i paga totes les consumicions