La sarsuela 'Els Pastors cantaires de Betlem' al complet

L'any 1916 es representaven per primera vegada a Castellar Els Pastors cantaires de Betlem. Una sarsuela nadalenca escrita i dirigida per Mossèn Joan Abarcat. Per a l'entitat local La Pedra Fina és important que es celebrin 100 anys d'aquesta primera funció i per això ho ha volgut celebrar portant a escena l'obra completa molt treballada.

Amb dues sessions el passat diumenge 1 de gener que van omplir l'Auditori Municipal, tots els personatges de la sarsuela: en Xiribec i en Xiripiga, l'avi Simon i el seu fill Elies, en Neftalí i en Samuel, Sant Miquel, la Mare de Déu i Sant Josep, en Llucifer i l'Escuat i un grup de pastorets i pastoretes i de dimonis van aparèixer dalt l'escenari, on es va barrejar l'humor ingenu dels pastorets amb les males intencions del dimoni Llucifer. Els riures i la complicitat dels espectadors van ser constants durant els quatre actes de la representació amb què es va acostar al públic a una adequació que respectava al màxim l'obra original. Es va presentar un text "escurçat discretament" i on algunes paraules o frases d'un català més arcaic es van canviar per fer-lo "més accessible i proper a l'espectador actual", va explicar Joan Sellent, arranjador dels textos d'Abarcat i ajudant a la direcció escènica. El gran atractiu va ser la música en directe, tant pel que fa als cants com a l'acompanyament instrumental d'una orquestra formada per violins, violes, un violoncel, una flauta, dues guitarres, un piano i percussió, dirigida per Carles Miró, qui es va encarregar també de fer els arranjaments musicals per potenciar les harmonies de les peces. Es van aprofitar els recursos musicals per sorprendre al públic amb uns cants celestials interpretats des de dalt o per identificar amb un so concret la presència de Llucifer.

El repartiment amb alguns actors amb formació de cant, com en Xiribec, en Xiripiga o l'Elies van dotar a la representació de la sarsuela de professionalització. Tanmateix el vestuari, l'expressió, les danses i la bona presència escènica de tots els actors, des dels grans fins als petits, van aconseguir un muntatge acurat. Els decorats i l'attrezzo constituïen una escenografia senzilla, sense ornaments innecessaris, però treballada per adaptar-se al lloc on s'ubicava l'escena. El recurs de la projecció d'imatges, sobretot, de La Mola al fons de l'escenari va ser una bona elecció per fer sentir l'obra propera als paisatges de Castellar.

D'aquesta manera, la comissió formada per commemorar aquest centenari castellarenc i coordinada des de La Pedra Fina, culmina un projecte fet en tres fases. L'any 2014 l'iniciaven amb un format de concert, el 2015 incorporaven a les peces musicals alguns fragments de text de l'obra i aquest any han pogut portar la sarsuela sencera, tal com estava en el record d'alguns dels membres de la comissió de quan ells eren petits. És per això que "el balanç general és positiu", va afirmar Sellent, al mateix temps que reconeixia que "al darrere hi ha molta feina, molts nervis i alguns entrebancs", així com molta il·lusió de tothom qui s'ha implicat en el projecte.