Maria Marín_617x412
Maria Marín - Q. Pascual
20/01/2017 Actualitat
"Admiro moltíssim la gent que ajuda els altres"
Professora durant 22 anys de l'escola Sant Esteve, és una de les fundadores de Suport Castellar i voluntària de l'Arc de Sant Martí. La polifacètica Maria Marín (78 anys) és també una apassionada de la fotografia
Rocío Gómez
· Vas néixer a Badalona però des del 76 vius a Castellar. Què et va portar a la vila?
El meu marit va començar a treballar a la Fàbrica Tolrà. En aquell moment era professora a una escola al Masnou. Primer va venir el meu marit, i un any després, el curs següent, em vaig traslladar aquí. Mai m'havia imaginat que viuria a Castellar. De joveneta vaig passar per Castellar de camí a Sant Llorenç i em va semblar un poble molt trist. Estava equivocada! A més, de seguida vaig trobar feina al que ara es coneix com l'escola Sant Esteve.

· I t'hi vas passar 22 anys, fins la jubilació. Trobes a faltar ser mestra?
No, perquè quan em vaig jubilar, el 1998, em vaig vincular a molts projectes com és el cas de Suport Castellar. Sóc una de les fundadores de l'entitat, i actualment sóc membre de la junta i voluntària. Tot i que ara tenim professionals relacionats amb la salut mental que hi treballen i són molt bons, és una entitat que va néixer dels voluntaris, són la seva base. Quan Joan Fernàndez van prendre les regnes, l'entitat va començar a pujar. Es va saber envoltar d'un gran equip de voluntaris, gent molt treballadora com la Trini Pérez o la Cristina Torras que li van donar un gran impuls a Suport Castellar. Admiro moltíssim la gent que ajuda els altres.

· D'altra banda, participes al taller de teatre de l'Arc de Sant Martí com una actriu més.
Cada dilluns participo al taller de teatre amb els usuaris de l'Arc de Sant Martí. Tot i que sóc voluntària, al taller sento que som tots iguals. Fem jocs d'expressió corporal, de moviment... Poc a poc anem treballant l'obra que farem a final de curs. És una obra sense guió que es construeix a partir de les idees que anem proposant al taller. La fem entre tots, tothom aporta el seu granet de sorra.

· L'Arc de Sant Martí també és una entitat vinculada a la salut mental. Què t'aporta ser voluntària?
M'agrada molt viure el moment de preparar l'obra, els nervis, la il·lusió... És una gran satisfacció passar una estona amb els usuaris de l'entitat. Ho gaudeixo molt. És impactant veure com les persones amb una malaltia mental canvien quan fan teatre. Dalt de l'escenari es llancen, perden la timidesa i es valoren. S'adonen que són capaços de fer una obra de teatre. A més, aquesta activitat els ajuda a relacionar-se i a expressar-se.

· També ets membre de L'Aula i professora de photoshop del Casal Catalunya. No pares!
Sóc una mica hiperactiva. Vaig fer un parell de tallers de photoshop: un a l'Ajuntament i un altre al casal d'avis. Aquest curs es feia cada any al Casal Catalunya però el professor no podia continuar impartint-lo. Aleshores, una altra persona que també havia fet el curs i jo mateixa, ens vam oferir a fer les classes de photoshop al Casal Catalunya. És una cosa que m'encanta i que m'aporta molta satisfacció. M'apassiona la fotografia. Els explico com fer retocs, com fer muntatges... Fem el taller cada dijous al matí al Casal Catalunya. El dijous a la tarda tenim un grup de Bridge al casal. És un joc de cartes. Aprofito per fer una crida perquè la gent s'hi apunti.

· Quin tipus de fotografia t'agrada fer?
M'agrada captar les expressions de la gent, però també els paisatges. De vegades quan vaig al cotxe, quan viatjo, quan miro per la finestra, veig fotografies, enquadraments.

· La fotografia és una manera de captar moments als quals després podràs tornar a viatjar.
I a mi m'agrada molt viatjar! Després de la mort de l'avi i del meu fill, el meu marit i jo ens vam bolcar en els viatges. Viatjar també és una manera d'aprendre.

· Després de tants anys, ets sents 100% castellarenca?
Ens sentim molt integrats a Castellar. De fet vam vendre la nostra casa al Masnou perquè volem viure el temps que ens queda aquí. Quan era joveneta pensava que volia viure a Barcelona però ara m'he adonat que m'agraden els pobles.

· Què va fer que us arreléssiu aquí?
El Centre Excursionista. Ens vam apuntar i vam començar a fer excursions, a quedar-nos al poble també el cap de setmana . A Castellar sento que la gent m'estima.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Constància

Un defecte que no pots dominar?
Sóc molt nerviosa

Una persona que admires?
Elisabeth Eidenbenz

Quin plat t'agrada més?
La bullabesa

Un color
Blau

Un animal?
Gos

Un músic?
André Rieu

Una pel·lícula?
'Cadena perpetua', de F. Darabont

Un llibre?
'Germinal', d'Émile Zola

Una ciutat?
Praga

Un viatge pendent?
Índia

Comparteix
M'agrada
Comentaris