Unitat de veritat

El passat 15 d'octubre, entre 150 i 200 persones pertanyents a diverses entitats de la societat civil i formacions polítiques de Castellar, vàrem anar en processó de torxes des de la Plaça del Mercat fins a la de Lluís Companys per retre un sentit i emotiu homenatge al president màrtir, en el 76è aniversari del seu afusellament. Fou un acte realment unitari, en el qual no es sentí cap veu discordant ni cap proclama partidista i, tant la presentadora com els lectors de la sentència de mort i del discurs de Companys des del balcó de la Generalitat, i el músic que va fer cantar els assistents, amb l'acompanyament de la seva guitarra, dugueren a terme una tasca impecable. La manifestació acabà amb un ofrena floral al monument a Companys i el cant dels Segadors, a càrrec de tots els presents. Jo assistia per primera vegada a aquesta concentració al poble on ara visc i vaig quedar realment impressionat.
En tornar a casa, només un pensament em va fer minvar l'eufòria de l'èxit de la trobada: com la història, després de gairebé vuit dècades, es va repetint. El darrer dimarts, ens ho confirmà, des de la tribuna de l'Auditori castellarenc, l'eminent historiador Borja de Riquer. Segons aquest catedràtic, convidat per l'Aula de casa nostra a impartir una conferència sobre la relació entre els catalans i Espanya -millor dit, entre el poble de Catalunya i el poder de l'Estat-, des de finals del Segle XIX, s'està produint a Espanya un procés recentralitzador, que té com a objectiu essencial el d'anar contra Catalunya, i que es fa molt més evident en moments de debilitat política i institucional a Madrid, com són els actuals.
En efecte, ara també tenim un expresident de la Generalitat i dues ex conselleres que hauran de seure a la banqueta dels acusats. No s'hauran d'enfrontar a la pena capital, ni tan sols a les de privació de llibertat. Però sí que aquest fet esdevindrà un nou atac a la llibertat de tot un poble, que va voler expressar de manera democràtica la seva opinió. Després vindrà, potser, el torn d'un altre ex conseller, ara diputat a Corts, i, molt especialment, d'una figura tan representativa de la sobirania popular com és la presidenta del Parlament de Catalunya que, a més fou elegida per a aquest càrrec després d'haver dirigit durant tres anys una de les entitats cíviques més actives en favor del dret de la ciutadania catalana a triar el seu futur. Per tant, una dona del poble i per al poble, que s'ha convertit en el blanc de la diana de tots els que volen negar-nos aquell dret.
Em quedà, però, el consol de l'energia i l'esperança de les paraules de Companys que aquell dia acabava d'escoltar: "tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!" És l'etern destí d'un poble com el nostre i avui, una vegada més, aquesta frase constitueix el nostre principal ideari.
*ERC Castellar