"En el món del teatre, o esperes la trucada o t'ho has de muntar tu"

· Quins programes feies, quan vas col·laborar a Ràdio Castellar?
Presentava el programa Quin Cacau, els dissabtes al matí. Era molt divertit, perquè, a més, en aquella època jo també feia de monitor, i això de fer un programa amb nens era molt xulo. M'agrada la feina de comunicador. De fet, l'actor ja té un punt d'explicar històries. Vaig seguir amb el programa L'olla de grills, (que portaves tu mateixa!). Anava destinat al públic juvenil i el fèiem cada tarda. Vam fer programa tres temporades. Després, fins i tot vaig fer el treball de recerca de batxillerat sobre la ràdio, però des del vessant més tècnic, i vaig començar la carrera d'enginyeria electrònica.

· Uns estudis molt allunyats del perfil d'un actor...
Els meus pares volien que estudiés, que fes carrera, que tingués una feina estable... Va ser molt difícil, per a mi, convèncer-los que allò de ser enginyer no anava amb mi. Ho recordo com una etapa dura. A mi no m'anaven bé els estudis, no és que fos mal estudiant sinó que era poc estudiant, només m'agradava la literatura castellana, llegir obres,... Amb la perspectiva del temps, he après a entendre els pares, volien protegir-me.

· Quan vas entrar definitivament al món del teatre?
Vaig deixar la carrera i em vaig posar a estudiar tres anys al Col·legi del Teatre de Barcelona. Allà vaig conèixer gent de teatre que em va obrir els ulls. Després, vaig anar-me'n un mes a Bielorússia a fer un màster de tècnica Stanislavski. Em va impressionar veure com són aquella gent, com treballen, llevant-se a les 8 del matí per fer claqué, són molt estrictes...

· I quan vas tornar, podríem dir que et vas fer emprenedor?
D'alguna manera, sí, perquè vaig formar companyia pròpia! Però és que, en aquest món, o esperes la trucada i vas a molts càstings a provar sort, o t'ho has de muntar tu. Vam crear la companyia Delirio Teatro, juntament amb tres companys. I vam acabar presentant el projecte 'Rates. Abans que la lluna caigui' a la Sala Beckett i també a l'Auditori de Castellar.

· Què va passar després?
Al cap d'un temps, la companyia es va dissoldre i vam crear -ne una altra, el Col·lectiu La Santa, amb el que encara seguim endavant. Som l'Arántzazu Ruiz, la Laura Mihon i jo. Els dos primers projectes els vaig dirigir jo, el text del segon també era meu. Es va estrenar el maig a la sala Àtic 22 del Tantarantana i es diu 'Historia de mi vida'. L'estructura és com una constel·lació familiar, perquè durant un temps em va interessar el tema de la teràpia Gestalt i m'hi vaig inspirar. El primer projecte que havíem presentat es deia 'La infanta terrible y su séquito real' i la vam presentar a la sala Upload en una funció especial pels mecenes que ens van permetre un micromecenatge . Les representacions van seguir a la Nau Ivanow.

· Amb aquest tercer projecte entreu per la porta gran?
Sí, amb 'Quan acabi la nit' ens hem posat en un terreny més professional, que no vol dir que els altres no ho fossin, eh? Tenim la primera oportunitat de fer funció de 4 setmanes al Tantarantana, ens han fet la producció, hem comptat amb gent molt professional, com la directora Àurea Márquez, i un equip tècnic molt bo. Formem part d'El Cicló (Cicle de Companyies Independents de Catalunya). En total, som cinc companyies que presentem tres projectes en tres anys. Això ens permetrà créixer i trobar el nostre propi llenguatge.

· Ets actor de drama o de comèdia?
De drama. M'agraden els personatges que estan corrent riscos, als qui els passen coses importants, vides senzilles on cadascú lluita per la seva pròpia guerra. Però més enllà del drama, m'interessa l'experiència comunitària. Encara crec que el teatre és una petita església on t'arriben coses a l'ànima.


Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Molt sensible

Un defecte que no pots dominar?
La por

Una persona que admires?
La meva companya Arántzazu

La teva paraula preferida?
Bonito

Un teatre?
El Teatre Lliure

Un color
Verd

Una obra?
'Urtain' de la companyia Animalario

Un músic?
Enric Montefusco i Standstill

Una pel·lícula?
'La dolce vita'

Un viatge pendent?
La vella Europa

Un comiat?
Em posen molt trist, els comiats...!