Cuines i cuiners

Són temps de cuines, cuiners i cuineres. El bombardeig de receptes, demos, consells, innovacions i trucs que tenim al nostre abast per infinitat de mitjans, ens deixa gairebé sense excuses per aprendre a elaborar plats per a tots els gustos, exigències i pressupostos.
Tenir a mà tanta informació, provinent en la gran majoria dels casos d'autèntics mestres culinaris i de més d'un geni, resulta una oportuna i permanent taula de salvament pels que, com jo mateix, som uns sapastres en la matèria -una altra cosa ja és la capacitat interpretativa i pràctica d'aquestes bones arts-.
Xapeau doncs per aquest ofici que, com d'altres, requereix una bona dosi vocacional. Els factors: calor, fum, aromes, soroll i molts neguits, són la pesada motxilla que acompanya la jornada laboral dels professionals de la cuina. També però, va damunt les espatlles dels qui preparen els esmorzars, dinars, berenars i sopars de la seva família, en aquest cas, a més a més, sense cobrar ni un cèntim.
Cuinar deu tenir òbviament una part agraïda: la de veure com tot el treball fet amb tanta cura i esforç, desapareix dins les boques dels clients, o dels familiars, segons quin sigui el cas, amb un lleuger tancar d'ulls i una breu contenció de la respiració després de cada mos.
Potser la contrapartida, la desagraïda, seria quan en penjar el davantal, sortir de la cuina i entrar al menjador, el cuiner familiar veu com se l'ha ignorat, i aquella taula tan esmeradament parada amb les menges que dies abans s'havien rumiat i preparat, s'ha inaugurat sense la seva presència i, possiblement només podrà gaudir d'alguna oliva farcida despistada o d'unes restes de patates xips pel que fa a l'aperitiu. Les nous de macadàmia s'hauran esfumat con l'espetec d'aquell espot televisiu.
A casa nostra, a Castellar, només hem de treure el cap a l'Actual TV per poder-nos farcir d'una bona mostra d'enginy i bon gust culinari amb el programa: Quins Fogons, que comanden dues cuineres de primera, amb una traça mediàtica del tot professional.