Un recorregut per treure's l'espina

La Cobla Marinada i la colla Violetes del Bosc van portar fins a la vila, el passat divendres a la nit, a la plaça d'El Mirador, Retrats d'un sentiment.Una funció de sardanes diferent a l'audició i a les ballades a les quals s'està acostumat. Mitjançant la fusió d'un concert i una exhibició de la sardana, els dos grups van dibuixar un recorregut en la línia del temps per narrar la història d'aquesta dansa tradicional catalana des del seu origen i fins a l'actualitat.

Amb la figura d'un monologuista que anava sent el guia i fil conductor de la narració, es va partir des del principi, amb la música del segle XIX quan les sardanes eren "peces molt curtes que ballaven els homes, per demostrar la seva habilitat", va explicar Jordi Brunet, narrador de la funció. A finals del segle XIX i principis del XX la influència de la música d'òpera és bàsica per a la sardana simfònica. L'emoció que despertava en els catalans ballar sardanes es va veure esvaïda al final de la guerra civil i l'inici de la dictadura, en què aquesta dansa es va veure carregada de política i va portar al rebuig, per part d'uns, i a l'apropiació per la càrrega de simbolisme, per part dels altres. Mica en mica però, les ballades i concerts de sardanes van anar tornant, exceptuant La Santa Espina que no es podia tocar. També van sorgir els aplecs de diverses cobles i així s'ha arribat a l'actualitat, moment en què "sembla que ho estem recuperant una mica, hi ha unes cobles espectaculars amb uns músics excel·lents i també colles de balladors de sardanes que fan coses noves si més no", va afirmar Brunet.

Retrats d'un sentiment va combinar la música en directe, tocada per la Cobla Marinada, amb el ball de la sardana per part de la colla Violetes del Bosc, que va anar fent canvis de vestuari segons anava evolucionant la història. El relat, en forma de records de l'avi del narrador, resulta una bona forma de convertir l'audició musical en una història. El to més seriós i històric es trenca amb la broma de La Santa Espina, una sardana que la cobla no volia tocar "perquè ha estat una peça prohibida durant molts cops al llarg del s.XX", va expressar Brunet. Reservada fins al final, aquesta composició va tancar la funció que pretenia "invitar a la gent jove que escoltin aquestes cobles, aquestes sardanes antigues, també les noves i que s'aficionin a ballar", però també aporta la reinvidicació i l'anhel "de tornar a ser una dansa oberta a altres influències, de tot tipus, i que no es quedi anclada en el que és, un ball regional", va concloure Brunet.