Adéu, Fum

Amb aquest article volia tancar el dol produït per la mort d'en Fum, transformar la pena en records alegres,però sembla que encara em queda una mica de regust amarg...
Vaig tenir el privilegi de coneix-se'l, quan encara era ben petit. En aquesta nostra societat sempre és difícil parlar sobre la mort, ja sigui de les persones o, en aquest cas, que parlarem de la dels animals de companyia. Encara que la mort és una conseqüència de la vida, poques estones ens parem a pensar que tots ens hem de morir.
La unitat canina de Castellar és l'única que existeix en l'àmbit dels bombers a la província de Barcelona i una de les 8 que hi ha a Catalunya.
I és que, comparat amb les persones, els animals de companyia tenen, generalment, una vida curta. Un gos o un gat poden viure uns 12-15 anys, però els rosegadors, com els hàmsters i altres, en viuen 5 o menys i, en general, tots els animals (llevat potser dels lloros i tortugues) que tindrem, els veurem morir, i completar així el cicle de la vida.
La mort d'una persona i el dolor que provoca està socialment acceptat i els amics i família t'entenen i consolen. En canvi, fins fa poc temps, quan es moria l'animal de companyia només podries esperar consol de la família més immediata.
En Fum no era un animal de companyia, era un company més, que formava part del grup de Bombers voluntaris de Castellar del Vallès, tot un professional, estava destinat al grup de Recerca Canina del Bombers, i va morir de forma sobtada quan només tenia quatre anys.
Recordo amb molt d'orgull quan un dia al meu despatx parlant amb en Pepe, m'explicava la recerca que va fer en Fum, en trobar un avi a Girona, que feia 24 hores que havia desaparegut, o la recerca d'una dona de 79 anys de Vilanova del Camí, a Igualada, que s'havia perdut. Els gossos d'aquesta unitat, van ser precisament els qui van localitzar la dona, viva, tot i que amb símptomes d'hipotèrmia. La dona, que patia alzheimer, va caure en un terraplè i va quedar immobilitzada.
Una altra mort que em va colpejar va ser la mort d'un gos policia en l'assalt policial de París.
Es deia Diesel i era un pastor belga. Va morir en l'assalt a la vivenda dels terroristes de París. Segurament hauria sigut una víctima anònima més en acte de servei si no fos per les xarxes socials, on es multiplicaren els missatges de condol per la mort de l'animal.
Diesel, de 7 anys, va ser el primer d'entrar al pis dels terroristes al municipi de Saint-Denis. La mateixa explosió va provocar ferides a cinc policies que també es disposaven a assaltar la vivenda.
En el cas de la unitat catalana, els gossos són ensinistrats en una de les tres direccions següents: la recerca de persones, la recerca de drogues o la recerca d'explosius. En cada un dels casos el gos ensinistrat assenyala una troballa de maneres diferents: el que troba persones s'asseu i borda, el que troba drogues grata el lloc concret on són, i el que troba explosius simplement s'asseu per tal d'evitar que els toqui. La recompensa per una troballa és sempre una joguina (anomenada el "motivador") amb la qual vol jugar l'animal i l'incita a buscar el que li han ensenyat sempre que el guia-amo li ho indiqui.
La unitat és dirigida per un cap, qui acostuma a ser un policia amb el rang de sotsinspector, i un subcap d'un rang inferior.
Pel que fa a gossos compta amb un total de 66 efectius, la majoria ensinistrats en un dels tres camps sobre dits, tot i que també en disposen en alguna altra especialitat. Pel que fa als serveis centrals hi ha tres grups:
•El Grup de Recerca d'Explosius
•El Grup de Recerca d'Estupefaents
•El Grup de Recerca de Persones desaparegudes a la muntanya sota la neu o sepultades sota les runes
Les completes instal·lacions d'aquesta unitat al Complex Central consten de 68 caneres, una pista d'entrenament caní, una cuina, un consultori veterinari, magatzems i una sala de reunions.
El cos de Mossos d'Esquadra ha comptat amb gossos des dels seus inicis als anys 80, tot i que en aquell moment s'havien de llogar. No va ser fins al 1991 que es van enviar quatre mossos a Madrid per fer el curs de guia caní del Cos Nacional de Policia i cinc mossos més per fer el de la Guàrdia Civil per tal d'aprendre'n el màxim possible. A partir de llavors es va poder desenvolupar un mètode de treball propi. Al llarg de molts anys la unitat ha hagut d'allotjar els seus gossos en caneres privades i no va ser fins al 2009 que es va poder traslladar al nou quarter general: el Complex Central Egara.
Pot semblar estrany a qui no hagi tingut mai un animal, o no l'hagi estimat, però el dol és un procés necessari per preparar-se emocionalment de la pèrdua d'un ésser estimat, sigui animal o persona.
Totes aquestes sensacions, sentiments i emocions formen part del dol.
Atès al dolor provocat per la pèrdua de l'animal, moltes persones pensen que no val la pena tenir-ne un altre, per no haver de passar pel mateix procés. No els compensen les estones viscudes amb l'animal amb la tristesa que provoca el seu traspàs.
En tot cas, potser el més saludable en la relació amb els animals de companyia és aplicar el vell principi del Carpe diem: gaudeix de la seva companyia mentre els tinguis sans i, quan comencin a envellir i emmalaltir, procura'ls una vida digna i el més còmode possible. Tant si es moren de vells o sobtadament, cal deixar-los anar, i recordar amb alegria tot el que has passat amb el teu animal.