La nit de Sant Joan

Quan els dies ja s'han estirat tant que han arribat a la seva màxima extensió i les nits són tan curtes que si es triga massa en agafar el son es fa clar abans d'adormir-se, llavors arriba al calendari la nit de Sant Joan. Una festa molt nostra que es celebra i es gaudeix a tots o gairebé tots els racons del nostra petit gran país. El formats de celebració poden ser infinits, tan variats i diferents com persones hi ha. La revetlla de Sant Joan és una de les festes que aplega més tradicions i estan tan connectades que sovint les vivim com una sola, estretament unides, necessàriament inseparables.

Potser és bo comentar quin és el motiu per celebrar aquesta festivitat precisament en aquestes dates. El que realment es celebra és el solstici d'estiu. El dia en què tenim el màxim d'hores de llum i el mínim de foscor (com és lògic, i segur que ja l'heu endevinat, també hi ha un solstici d'hivern, dia en què la proporció de llum i foscor és inversa al d'estiu). Aquest efecte és degut a la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte a l'òrbita que gira al voltant del sol. Però bé, això si voleu us ho podeu mirar en un llibre de ciència on segur que està explicat amb tota mena de detall. Fins i tot hi trobareu que la inclinació de l'eix és de 23º4'.

Aquest fet astronòmic, que en realitat no té lloc el 23 de juny, dia de la revetlla de Sant Joan, sinó un parell de dies abans, ha despertat l'admiració de moltes cultures i des de fa molts segles. L'origen d'aquesta celebració és pagà i molt anterior a l'arribada i implantació del cristianisme, per això aquesta festa inclou una gran varietat de simbolismes que tenen a veure amb creences molt diverses i tradicions culturals molt diferents: la importància purificadora del foc que tot ho neteja, recollida d'herbes boscanes guaridores, cançons i rondalles, balls, rituals màgics, etc.

Amb l'arribada del cristianisme i la implantació d'aquest, l'Església Catòlica va aprofitar l'avinentesa i va fer coincidir aquesta celebració pagana amb la data de naixement de Sant Joan Baptista. Aquesta va ser una pràctica habitual perquè així era més fàcil aconseguir que els no cristians adoptessin les festivitats catòliques. Un altre exemple clar és la coincidència del naixement de Jesús amb el solstici d'hivern.

Independentment de l'origen i els motius de la celebració d'aquesta festa, el cert és que ha esdevingut una celebració popular que cadascú viu a la seva manera: en família, amb els veïns, a casa, al carrer, amb sopars col·lectius, amb grans trobades multitudinàries, en petits grups d'amics. El segur és que la nit de Sant Joan no deixa ningú indiferent ni passa desapercebuda.

En una nit de Sant Joan no falten mai les tradicions més populars. La coca de Sant Joan que pot ser de diverses modalitats. Hi ha la confitada amb massapà, de brioix amb crema o nata, amb pinyos, de llardons. S'acostuma a acompanyar amb vins dolços o rancis, i també, amb cava. A casa nostra tenim una bona "collita" de forners i pastissers per la qual cosa no hi ha excusa per quedar-se sense coca.

Les fogueres són una altra tradició molt popular i arrelada que darrerament ha perdut intensitat. Anys enrere era habitual que cada carrer o barri preparés la seva foguera. Els nens acostumaven a passar per les cases demanant mobles vells i arreplegant tota mena de fustes per aconseguir fer la foguera més grossa. Ara hi ha menys espais habilitats per fer fogueres i les mesures de seguretat (necessàries) han reduït molt el nombre de fogueres.
Juntament amb les fogueres cal esmentar els petards. Són uns protagonistes importants i evidents des de molt abans de la revetlla. Els punts de venda de petards apareixen unes setmanes abans i les cues, sobretot d'adolescents, per comprar tota mena coets, fonts, piules, trons, bengales, etc.
Les revetlles o balls de la nit de Sant Joan són obligatoris. Aprofitant l'arribada de l'estiu es poden fer a la plaça o al carrer. És na bona ocasió per deixar-se anar, gaudir dels amics, de la música i de la gresca fins ben avançada la matinada. Durant la dècada dels 80 es feia a Castellar una revetlla popular a la Plaça Major amb molta participació popular.

Podem aprofundir molt més en cada una d'aquestes tradicions o costums i repassar la història d'elles a casa nostra remuntant-nos fins on vulguem, però crec que el que importa és ser conscients que no podem deixar passar aquesta oportunitat de gaudi i de compartir alegria i disbauxa amb la família, els amics i els veïns. A més, aquest any hem tingut l'oportunitat d'aplegar un bon grapat de papers de propaganda electoral, fulletons, cartes, postals, etc. que són de gran utilitat per encendre les fogueres on simbòlicament i per la màgia del foc, s'uniran totes les promeses i programes per esdevenir fum. En definitiva, una nit de màgia, alegria i simbolisme.