L'empremta castellarenca de Cavall Fort

Aquestes darreres setmanes, la biblioteca Antoni Tort ha acollit una exposició que repassa els 50 primers anys de Cavall Fort. La revista va néixer el 1961, fruit de l'esforç de persones que procedien d'àmbits diversos, amb un objectiu clar: dotar d'un instrument perquè els infants i joves del país poguessin aprendre a llegir i a escriure en català. I és que, des de la desaparició d'En Patufet, els joves lectors catalans havien quedat orfes de publicacions escrites en la seva llengua.
Durant aquest cinquanta i escaix anys de vida, la revista ha acollit gran noms de la literatura d'aquest país: Pere Calders, Tísner, M. Aurèlia Capamany, Montserrat Roig, Salvador Espriu, Joaquim Carbó, Josep Vallverdú... I grans il·lustradors, també: Cesc, Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés... I col·laboracions esporàdiques de grans firmes: Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Joan-Pere Viladecans...
Vam organitzar una visita guiada per tal de donar a conèixer una mica tot plegat, a partir de jeroglífics, personatges, curiositats, jocs i il·lustracions. I, en fer-ho, vam aprofitar per recordar alguns dels castellarencs que hi han col·laborat, mostrant algun dels llibres que vam trobar a la mateixa biblioteca.
Vam recordar, per exemple, les aportacions que hi va fer Joan Mundet, amb les il·lustracions de la sèrie d'historietes titulada 'La colla dels 10' publicada el 1992. L'il·lustrador d'El capitan Alatriste 'Limpieza de sangre' , '11-M la novela gráfic'a i 'Mil vidas más' (amb la que ha guanyat el merescut Premi Nacional del Còmic de Catalunya) , també va col·laborar en alguna portada de la revista.
Vam recomanar algun dels llibres de Jacint Torrents: La cuca japonesa, El segrest d'en Gang, El vell Taruga, Cartes d'un cristià tranquil...I el recull de textos publicats a Artilletres i Forja, Encontres, figures i paisatges: una autèntica delícia d'un dels prosistes més pulcres que té actualment el nostre país. Torrents va publicar les seves primeres narracions a la revista i va guanyar, l'any 75 , el premi narrativa de Cavall Fort. Durant alguns anys també va formar part del consell de redacció .
Miquel Desclot també va ser membre del consell , a primers dels 70. I també en fou col·laborador, amb articles i poemes. Vam repassar part de la seva obra amb una petita mostra dels seus llibres de versos infantils, de poemes per a adults, traduccions, assaigs... A la punta de la llengua, Això era i no era, Auques i espantalls, Cançons de la lluna al barret... El barret ens l'hauríem de treure nosaltres, en parlar de la seva extensa obra: rigorosa, enriquidora, joganera, didàctica...
Feia un dia preciós, assoleiat, que no convidava massa a seguir les nostres explicacions. Malgrat tot, la visita va comptar amb un petit grup de seguidores. L'obra dels nostres il·lustres convilatans va contribuir a atraure la seva atenció, de ben segur. A elles, a les petites i a les seves mares, tornar-los agrair el temps que hi van dedicar. I a tots vosaltres, recordar-vos que d'aquí unes setmanes la biblioteca acollirà una exposició amb una mostra de portades de Cavall Fort. Hi sou tots convidats.