Quan els nostres avis anaven a l'escola, molts alumnes no arribaven a acabar la primària. Era una escola de pocs i aquests privilegiats estaven destinats a ocupar els llocs importants a la societat, l'economia i la política del país.
Afortunadament amb la democràcia tot això va canviar. La democràcia porta la garantia d'una escola per tothom. L'escola es converteix en un lloc on les diferències socials es modifiquen i es recuperen. L'escola ha de ser capaç d'oferir a tots els alumnes una formació cultural de base i és la responsable d'educar als nens en els valors d'una societat lliure i crítica.
En aquest context, el rol del mestre és un element clau. Els mestres es col·loquen a la primera trinxera de la societat. Són els encarregats d'introduir als infants en el món. Una societat, un país, una cultura no pot anar bé si no té en els mestres la base on s'estructura l'educació i la pedagogia.
El pedagog italià Francesco Tonucci afirma que els mestres són els únics que poden fer una bona escola. Jo aniré una mica més enllà: sense uns bons mestres mai tindrem una bona societat.
Els mestres són els que ens motiven, potencien la nostra creativitat i fomenten la nostra actitud científica i crítica. Ens ensenyen a afrontar els problemes i desperten la nostra curiositat per buscar nous camins. Són els protagonistes insubstituïbles de la nostra formació com a ciutadans.
Des de les administracions, des de les instàncies socials i econòmiques, des de la societat en general i des de les famílies en particular hem de ser capaços de prestigiar com es mereix la professió de mestre.
Els mestres mereixen tot el nostre recolzament i el passat dijous vam voler posar el nostre granet de sorra amb un reconeixement als mestres jubilats de Castellar.
De tot cor, gràcies a tots els mestres que ens feu cada dia una mica millors.
