Diguem no al bullying

"Bull" en anglès vol dir "toro", un animal fort que pot arremetre contra els més dèbils i petits, d'aquí la paraula. El bullying, o assetjament escolar, és una forma de conducta agressiva que es manté de forma repetida en contra d'una persona que no és capaç de defensar-se.
Es pot manifestar de diferents maneres: pegar, insultar, marginar, fer córrer rumors negatius, enviar missatges ofensius…

A Catalunya un 8 % dels estudiants d'ESO han sigut víctimes d'assetjament escolar i el 5% de Cyberbullying (a través de xarxes socials). En els últims mesos, han proliferat les notícies relacionades amb el bullying, per què? Un entorn familiar agressiu és decisiu perquè el nen acabi repetint les conductes que veu a casa, però la causa real d'aquest augment es deu primordialment als missatges que la societat i alguns mitjans de comunicació transmeten als nens (reality shows/ Internet/ jocs en línia), fent-los pensar que la violència és una actitud perfectament normal.

conseqüències
El problema és greu. Les conseqüències d'aquest fenomen poden anar des d'una baixa autoestima, fins a estats d'ansietat, fòbies o quadres depressius importants. Tot plegat dificulta la integració del nen/a a l'escola i els origina problemes de rendiment escolar, alteracions de conducta i fins i tot un augment del risc de suïcidi. De fet, arran d'una onada de suïcidis en adolescents holandesos al 1970 es va començar a estudiar el problema del bullying com a tal. Però per sort, alguns individus poden superar l'assetjament, depenent de les característiques personals, l'ambient familiar i les relacions amb la comunitat.

Què podem fer? Es bàsic el suport dins de la família. Promoure un entorn tranquil i lliure de conflicte facilitarà la reflexió crítica sobre el que ens envolta. Reforçar l'autoestima i l'autonomia dels infants des dels primers anys. Exercir com a models dels fills, evitant certs comentaris i actuant de forma coherent amb els pensaments i sentiments.

Malauradament a vegades es viu com a normal el conflicte, l'insult o la falta de respecte entre iguals per això és bo parlar amb els fills i preguntar, i si detectem que són espectadors del problema ensenyar-los quina és la diferència entre ser "solidari davant de la injustícia" i ser un "xivato".

A l'escola, és determinant la detecció dels casos i el treball conjunt amb els psicòlegs, promovent cultures i normes de relació sanes que evitin els desequilibris de poder, buscant l'ajuda dels líders de la classe per fomentar des del seu món l'idea de que ser un "bully" no està de moda. A part d'això, és obligada la implicació dels governs per establir campanyes de sensibilització socials.

responsabilitat
És responsabilitat de tots nosaltres fer visible el problema del bullying, tenint en compte que s'ha d'analitzar la situació des de totes bandes i no quedar-se només amb una sola versió dels fets.

És imprescindible evitar culpar a la víctima, aquí l'únic culpable és l'assetjador, els instigadors i la resta de persones que ho permeten. A les nostres mans està deixar de ser uns simples espectadors i prendre accions per promoure relacions que respectin els drets humans.