Les barraques de pedra seca

La Societat Civil Catalana havia tingut un paper important en l'organització del País: Corals, Agrupacions Teatrals, Entitats Excursionistes i la majoria d'activitats es feien sense cap tipus de subvenció. Era gent voluntariosa i entregada a la seva afició .
Mica en mica, aquest afany realitzador s'ha anat diluint, bé sigui per manca de voluntat, per cofoisme, o bé perquè la vida ens porta a pensar en el cap de setmana i en el consumisme
Hi ha un moment a la nostra vida molt important perquè ens causa un gran canvi: Quan estem jubilats i, que si la salut acompanya, ens podem dedicar a tasques d'utilitat social en comptes de passar hores davant del televisor, o encara pitjor, esmerçar temps mirant obres en construcció o asseguts en un banc parlant de no sé què o, quan la nostra tasca més important és: Anar a buscar els néts a l'escola i portar-los a les activitats extraescolars. Després ja no se'ns acut fer res més; si em permeteu aquí obriria un parèntesi: Podem estar al servei dels néts però no cada dia, una cosa és donar un cop de mà i, l'altra ser esclaus, tanco el parèntesi. També en podria obrir un altre de parèntesi: Abans, els de la nostra generació no anàvem a anglès, judo, dansa..., però, sabíem jugar al carrer amb una capsa de cartró, sabíem el que era la lluna plena i ens agradava veure créixer les roselles al Pla de la Bruguera i, l'anglès ja el vam aprendre de més grans, tanco el definitiu parèntesi i accepto tots els comentaris que puguin generar aquestes opinions.
En realitat, el que volia era manifestar l'agraïment a tots aquests jubilats que, cada dimarts passen el matí al bosc, recuperant les barraques de pedra seca existents en les feixes dels boscos que abans eren vinyes, treballant per recobrar un patrimoni comú. Després de netejar l'espai de esbarzers i vegetació, s'esllomen carregant pedres d' aquí cap allà i les col·loquen amb una tècnica exquisida, de manera que la volta s'aguanti perfectament, això sí, aquest treball va acompanyat d'un bon esmorzar a mig matí i el plaer de què, una vegada recuperada la barraca, gaudir de la feina feta, tot divisant el Mas de l'Illa des de la finestra recentment reconstruïda.
Aquest cap de setmana passat he pogut anar amb els néts a veure les edificacions recentment recobrades sobre Cal Coix, i la seva tasca m'ha servit per mostrar-los, per què servien aquestes cabanes; què era un marge de pedra seca i quina utilitat tenia; que abans tots aquests boscos eren vinyes fins que va venir la plaga de la fil·loxera i, sobretot, els vaig explicar que, uns senyors de Castellar dedicaven part del seu temps i esforç a treballar perquè jo, un dia, els pogués parlar de tot això i d'aquesta manera, serien conscients de dues coses: De la història del territori i del valor de tenir uns veïns com aquests, que amb el seu treball ajudaven a recuperar i preservar la memòria del seu País.