Nyrenee Bailey_617x412
Nyrenee Bailey - Q. Pascual
29/04/2016 Actualitat
"En l'amistat i en l'humor us assembleu als irlandesos"
Nascuda a Shannon, a un petit poble d'Irlanda, Nyrenee (21 anys), tornarà al seu país al setembre per acabar l'últim curs de Periodisme. De moment, viu i treballa a Castellar, la darrera parada d'un viatge que va arrencar a Holanda.
Rocío Gómez
· Com arribes des de Shannon a Castellar del Vallès?
Vaig arribar a Barcelona a l'agost. Una amiga de Shannon vivia a Madrid, i feia de professora d'anglès a una escola que també tenia acadèmies a Barcelona, i em va posar en contacte. Fins novembre de l'any passat vaig viure a l'Eixample, i després vaig venir a viure a Castellar. Tant a Barcelona com a Castellar, he fet de professora d'anglès. La primera vegada que vaig venir a Castellar va ser per Festa Major perquè tenia amics al poble. A Irlanda, a Limerick, estudio periodisme, i en el meu tercer any de carrera vaig fer un Erasmus a Holanda, a Utrecht, i després vaig viatjar a Mèxic, on vaig estudiar castellà. Necessitava conèixer món, sortir del meu poble què és molt petit. A Shannon som uns 9.000 habitants.

· ... però Castellar tampoc és una ciutat gaire gran!
Comparada amb Shannon, sí! Em quedaré a Castellar fins setembre, fins que passi la Festa Major. Després tornaré a Limerick a acabar la carrera. M'agradaria fer un curs de fotografia per ser periodista especialitzada en viatges. El meu avi era fotògraf. Un cop acabi els estudis, tornaré a viatjar. He fet amics arreu d'Europa i m'agradaria visitar-los.

· Què va ser més difícil d'aprendre castellà?
El subjuntiu. El primer any de carrera vaig fer un curs de castellà, i a Mèxic també vaig estudiar-lo. M'encanta parlar en castellà. M'agradaria tenir una mica més de fluïdesa. Ara també estudio català, i voldria arribar a parlar-lo bé, i també millorar el meu francès. És una de les coses que més aprecio de viatjar: conèixer altres costums i altres idiomes.

· Després d'alguns mesos a Catalunya, has trencat alguns tòpics?
Alguns sí i altres no. Sou menys llatins i més treballadors del que m'esperava. Però per exemple, coincideix que els nois són molt baixets, i per vosaltres la família és el primer. A Irlanda de vegades prioritzem la vida social, els amics, abans que passar temps amb la família. Aquesta és una de les coses que vull canviar quan torni a Shannon. Vull passar més temps amb la meva mare i la meva germana petita, que té cinc anys.

· Què més t'emportaràs al teu poble d'origen a Irlanda?
El menjar. M'encanten les tapes, sobretot els 'xocos' i també el pa amb tomàquet. Tot i que haig de dir que de vegades trobo a faltar la cuina de casa, de la meva mare, sobretot el shepperd pie, què és el meu plat preferit. El trobo a faltar quan estic una mica trista. També m'emportaré molts amics. Els catalans sou més tancats que els espanyols, però quan fas un amic català és per sempre, et tracta com si fossis de la família. En aquest sentit, en l'amistat i en el sentit de l'humor els catalans us assembleu als irlandesos.

· Els irlandesos teniu fama de ser molt amigables!
Som oberts però d'una altra manera. Aquí és normal dir-li 'guapo' a un amic o amiga, però allà només li diries a la teva parella. Això em va sobtar molt al principi però ara em sembla molt normal. D'altra banda, a l'hora de lligar, els nois catalans són més directes i això m'agrada!

· Com és viure amb més dies de sol que de pluja?
Fantàstic! Estic molt més animada. Aquí noto que us deprimiu quan plou, us poseu més tristos. A Irlanda és normal, estem molt acostumats a la pluja. L'última vegada que vaig passar dos mesos seguits a Limerick, l'estiu de l'any passat, només vam tenir dos dies sense pluja. Imagina't, i era ple estiu!

· A Irlanda, com aquí, també s'està patint una època de crisi econòmica. Quina és la situació actual?
Dolenta. Després d'una època de creixement als 90, el Celtic Tiger, també ens va sobrevenir una crisi. No és tan dura com a Espanya perquè no hi ha una taxa tan elevada d'atur, però hi ha gent que ho ha passat malament.

· Alguns amics teus han emigrat?
Sí, però a Irlanda és costum. Els joves no marxen de casa només perquè tinguin una mala situació econòmica. Quan fas 19 anys, molts joves decideixen marxar a un país estranger a estudiar, per viatjar i conèixer món. Hi ha molts joves que se'n van a Austràlia, a Amèrica... És molt normal, forma part del creixement personal.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Extravertida

Un defecte que no pots dominar?
Sóc impuntual als matins

Una persona que admires?
Rebecca, la meva mare

La teva paraula preferida?
Adéu

Quin plat t'agrada més?
Els 'xocos'

Un color
El groc

Un animal?
La guineu

Un grup de música?
Flume

Una pel·lícula?
El Club de la lluita

Un llibre?
Joc de trons

Un viatge pendent?
Brasil

Comparteix
M'agrada
Comentaris