Apoteosi al Joaquim Blume

Poc més se li pot demanar a un equip com el FS Farmàcia Yangüela Castellar després de derrotar dimarts per 4-3 al Bellsport de L'Hospitalet, un altre equip de Segona divisió B, en un nou partit èpic i fent història, de nou, a la Copa Catalunya.

Al vespre, tothom sabia que es patiria al Blume i de nou, pocs creien en el miracle, tot i que tothom el volia.
Després d'oblidar el joc de dissabte a Manlleu, on tot i guanyar (4-6) l'equip no va convèncer, aquest era un altre premi per la gran temporada que està fent l'equip de Borja Burgos i a les 21.00h els dos equips saltaven al parquet del Joaquim Blume de Castellar per dirimir qui passaria a la següent ronda del torneig català.

I era un FS Castellar sense complexos qui colpejava primer amb un tir creuat d'Aleix Navarro, que instants després tornava a repetir. Els locals avisaven seriosament als hospitalencs. El Bellsport, un dels històrics del futsal català, despertava de cop per fer trontollar la porteria de Josep Maria Martínez, que refusava dues vegades els remats riberencs.

L'equip entrenat per Sergio Lamaña es mostrava molt incisiu des del principi i disposat a discutir el marcador als taronges, mostrant un joc ràpid, ordenat i una estratègia digna d'admirar. Fruit d'aquest joc, Álex Torres anotava el primer pels visitants al minut tres, deixant enrere els constants atacs locals.

Martínez seguia amb mà de ferro traient pilotes complicades, mentre els seus companys ho intentaven en atac. Al minut set, arribava una jugada màgica, culminada per Javi Hervás que afusellava creuadament a Álex Jiménez, fent valer l'empat a un al marcador.
A la següent recuperació, Víctor del Olmo estavellava la pilota a l'escaire esquerra de Jiménez i demostrava que el seu equip vendria cara la victòria. El joc es tornava ràpid i vibrant a banda i banda, amb dos equips disposats a donar espectacle i sense gaires faltes.

A 25 segons del final, un xut creuat dels blau-i-negres sortia massa desviat pel pal dret, però la grada respirava tranquil·la amb l'empat a la mitja part.

La 'Taronja Mecànica' començava la segona, igual que la primera, amb un xut enverinat, que la defensa visitant desviava a córner.
Els locals suportaven la pressió i sortia d'ella amb atacs ràpids i ocasions clares de gol. A 13 minuts del final, el petit dels López capgirava el marcador i feia embogir el pavelló. El Castellar agafava les regnes del partit buscant el tercer, però la contundència ofensiva del visitant marejava la defensa.

Els riberencs aconseguien la igualada al minut 12, amb un fort xut de David Ruiz. En una fase on el joc era d'anada i tornada, Víctor del Olmo ho aprofitava per tornar a posar pel davant als seus. L'alegria durava ben poc, ja que al seguent atac els de Lamaña empataven i a més, del Olmo veia la segona groga i era expulsat.

Martínez havia provat diverses vegades el passi llarg pel remat de cap dels seus companys, però era necessària una desena vegada, a tres pel final, perquè Aleix Navarro enfonsés l'esfèric al fons de la xarxa, pentinant suaument i amb una dosi de sang freda envejable. Encara quedaven tres agònics minuts on els visitants ho intentaven jugant de cinc, però la defensa taronja, sense marge d'error, no deixava cap espai, mantenint el 4-3 final.

En acabar, Burgos s'havia de relaxar de la pressió viscuda, el cap li estava a punt d'esclatar, però encara li quedaven forces per parlar amb L'Actual: "Això és un regal encara més gran. La nostra intenció era la mateixa que amb la Pia, sortir, donar-ho tot, buidar-nos i guanyar. Ens ho hem merescut".

El Castellar ho tornava a aconseguir, tornava a vèncer, tornava a somiar. Una fita que serà recordada per un petit club de futsal que ja porta dos gegants tombats i que ho vol fer amb un tercer. Ara ja només queden dues eliminatòries per arribar a la final a quatre on jugaran el FC Barcelona i el Santa Coloma. Per què no somiar?