"L'adolescència és l'edat més complicada"

· T'agrada la sanitat pública?
Sí, jo aposto al 100% per la pública. En sanitat, educació, amb tot! Tenim quasi la millor sanitat del món, perquè és pública en tots els aspectes: tothom té dret a fer quimioteràpia, radioteràpia, fer-se una placa o una pròtesis, tractament de problemes oncològics... A molts països no tenen dret a tot això. I mèdicament, la gent està molt ben formada, som un país punter. Potser la privada t'ofereix immediatesa i t'estalvia llistes d'espera però si tens una malaltia greu acabaràs a la pública perquè és on hi ha més experiència i la tecnologia més avançada.

· És gratificant treballar tractant els infants?
Em sembla que hi tinc mà i m'agrada molt. Fora de la feina, a vegades hi ha companys dels meus fills (ara tenen 17 i 18 anys) que em truquen a casa per demanar-me consell, he, he. Treballo molt a gust. Molts cops, el que faig és acompanyament a les famílies per solucionar transtorns del son, del menjar, els dono pautes perquè controlin la situació. Els recomano posar límits als infants per no fer-los insegurs i, en el futur, adults frustrats, que no entendran que se'ls digui que no. Com a metàfora diria que, si tu limites una taula, el nen es bellugarà fins a la punteta però sabrà que allà hi ha el límit. Si no li has marcat el límit, o bé es pot fúmer daltabaix de la taula o pot ser que es quedi al mig i no s'atreveixi a moure's perquè no sap si caurà.

· Descriu-nos un dels teus dies laborables al CAP
Comença a les 6.15h. Em llevo i esmorzo una mica. A les 7, carretera i manta cap a Castellar, perquè jo visc a Barcelona. Arribo d'hora, quan s'obre el CAP. Així tinc temps d'obrir l'ordinador i fer repàs dels infants que vaig visitar el dia anterior. A quarts de 9 començo a passar visita, fins a les 2 o a les 3, si hi ha sessions clíniques. Plego i torno cap a casa. Dino i destino la tarda a feines domèstiques, a estudiar i a ajudar els meus fills amb el que necessitin.

· I quines tasques són les més habituals, en hores de visita?
El més habitual és el control del nen sa (revisions periòdiques des de nadó) i les visites per problemes puntuals de processos aguts (bronquitis, pneumònies, etc). Visito infants nounats i fins als 15 anys. Als qui dedico més temps és als adolescents, per això sempre intento posar-los al final de la llista, per si la cosa s'allarga...


· Tenen gaire problemes de salut, els adolescents?
Sí, és l'edat més complicada. No pel temps en explorar-los sinó per parlar de tots els factors de risc als que estan exposats. S'està avançant l'edat problemàtica. Abans, amb l'escolarització obligatòria fins als 14, els problemes venien més tard. Ara, als 11 estan en un institut fins als 16, obligats tots a estudiar. Els canvis hormonals els afecten i les noves tecnologies també fan molt mal. Tenen problemes greus: alcohol, tabac, sexe, transtorns alimentaris. Nosaltres també som metges de capçalera, psicòlegs dels problemes que els joves tenen a casa. M'agrada oferir-los una estona per parlar. Quan ja toca fer el traspàs a l'edat adulta, jo els deixo la porta oberta per si en el trajecte encara em necessiten.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La perseverança

Un defecte que no pots dominar?
La sinceritat (no puc dissimular)

Una persona que admires?
Indira Gandhi

Quin plat t'agrada més?
Pa amb tomàquet i pernil

Un color?
El blau

Un animal?
El gat

Un viatge?
L'Índia

Una cançó?
'Paraules d'amor'

Una pel·lícula?
'La gata sobre el tejado de zinc'

Un llibre?
'El nom de la rosa'

Un desig?
La tolerància al món