El viatge sense retorn de la població refugiada

"La majoria de refugiats arriben a través del Mediterrani. El Mare Nostrum és una tomba". Així de contundent es va mostrar l'advocat de Creu Roja, Gerard Català. Acompanyat d'Anna Recoder, responsable de l'àrea d'Àfrica, Mediterrània i Àsia del Fons Català de Cooperació, els dos ponents van relatar dijous passat en una xerrada a la Sala d'Actes d'El Mirador, la fugida de milers i milers de persones que deixen enrere el seu país, i moltes vegades també la seva família, per buscar aixopluc a Europa. "La majoria de gent que intenta arribar a Europa fuig de la guerra. Si no poden arribar de manera legal, paguen a les màfies i pugen a la barca, i amb molta sort, podran pagar una armilla salvavides que moltes vegades no serveix de res", va explicar Català.

Les principals rutes migratòries per accedir a Europa com a porta d'entrada als països nòrdics, són d'una banda, Turquia i de l'altra, Líbia. A través de Turquia accedeixen a Grècia, i a peu, en tren o en autobús, creuen Macedònia i Sèrvia. A aquesta ruta d'asil se la coneix com el corredor dels Balcans. Entre frontera i frontera, s'han instal·lat camps de trànsit on "es viu una situació impredictible amb una forta presència militar", va dir Anna Recoder. Això dificulta la feina de les entitats humanitàries que treballen sobre el terreny. Des del Fons Local donen suport a una quinzena de ong com ACNUR, Save de Children, UNICEF o Pallapupes. "Els estats i la UE pren en decisions però les entitats són les que veritablement estan gestionant la crisi. No paren d'arribar persones i estan sobrepassades", va assegurar Recoder. "Aixequen fronteres, i els segreguen per origen. Moltes famílies es trenquen pel camí. L'únic que els interessa és que segueixin la ruta i no es quedin al seu país". En aquest sentit, la portaveu del Fons va explicar que les entitats que treballen a la ruta i als camps de trànsit tenen un doble rol: l'ajuda humanitària bàsica i la protecció dels drets humans dels refugiats.

De fet, tant des del Fons de Cooperació Local com des de la Creu Roja van apuntar que del milió de persones que es troben a les rutes migratòries en direcció a Europa, el 84% són susceptibles de demanar asil, i per tant, possibles refugiats. Tot i que ara la majoria de persones que arriben a l'illa de Lesbos i a les costes italianes procedeixen de Síria, Irak i Afganistan, el representant de la Creu Roja va recordar que a hores d'ara hi ha molts països amb conflictes oberts com és el cas d'Eritrea, Nigèria, Ucraïna, Burkina Faso o Pakistan, entre d'altres. "L'any passat la majoria de persones que van arribar a Catalunya provenien d'Ucraïna. Els sirians encara no estan arribant. Hi ha 12.000 expedients d'assil aturats a Madrid sense resoldre", va assegurar Català.


Tots dos ponents van denunciar que de moment dels 160.000 refugiats sirians que la Unió Europea va dir que es reubicarien, "només han estat reubicats 386 a tota Europa, 12 a Espanya". Català va explicar que es preveu que en els propers dos anys arribin prop de 3.000 refugiats sirians a Catalunya, "primer a centres d'acollida de 6 a 18 mesos, i després en una segona fase d'integració i allotjament a petites localitats. No creiem en la integració en bloc".