David tomba Goliat

El bon ambient del Joaquim Blume, amb la grada plena, feia presagiar un partit intens contra el Futsal Pia de Sabadell, en la tercera ronda eliminatòria de la Copa Catalunya. Una inesperada primera part, en què el FS Farmàcia Yangüela Castellar golejava per 4-1 a un rival sense punteria, va donar lloc a una segona on va imposar-se la major qualitat de la Pia, que va empatar a cinc en temps de descompte.

A les 20.45 del vespre, el Blume ja era ple a vessar i els homes de Borja Burgos es disposaven a gaudir del premi aconseguit després d'eliminar a la segona fase al Can Calet de Sant Fost (5-2). Amb una mica de retard, a causa de la disputa del partit entre l'infantil A i el CN Sabadell (2-3) també de Copa, els jugadors saltaven a la pista per aprofitar l'ocasió d'enfrontar-se al líder del grup 3 de Segona B, el CE Escola Pia de Sabadell, campió també de lliga i que no va ascendir a 2a per temes econòmics.

El partit començava amb certs nervis dels castellarencs, perdent pilotes fàcils i veient com la Pia xutava dues vegades amb perill als primers dos minuts. Per trencar els nervis però, no hi ha res millor com marcar un gol per fer esclatar la grada, i això és el que feia Roger Carrera, després d'una jugada ràpida al contraatac, sorprenent la defensa sabadellenca.

La 'Taronja Mecànica' es començava a creure poder fer una gesta i seguia contraatacant després del setge continu de la Pia, que enviava fora per poc diversos xuts creuats. La pressió dels sabadellencs donava fruit quan al minut 10 empatava amb gol de Santi Sardà, que semblava encarrilar la remuntada pels seus.

Poc després, un noble espectador s'emportava un cop a la cara d'una pilota desviada del joc, per sort sense conseqüències greus. Els castellarencs ho seguien intentant, topant una i altra vegada amb el mur defensiu del rival, que amb un joc de memòria pressionava d'allò més amb pilotes llargues del porter Jordi Font.

Els de Burgos, conscients que la seva millor arma és la velocitat, encetaven una ràpida transició ofensiva que era culminada des de la banda dreta per Iván Sequera, que afusellava amb un xut la porteria rival per aconseguir el segon gol dels taronges i feia esclatar de nou el Blume.
Quan encara ningú es creia la direcció que havia pres el partit, amb atacs constants del Castellar i una Pia estabornida pel segon gol, els locals ho seguien intentant amb ocasions clares per Àlex Martínez. Era el mateix jugador qui donava una nova estocada al rival, en convertir el tercer gol de la nit, en un remat de cap. El Blume s'enfonsava.

A només un minut pel final dels 25 reglamentaris, Carrera tornava a batre a Font per arribar al descans amb un 4-1 que cap dels assistents al partit hauria imaginat al començament. Una èpica primera part d'un dels equips amb major projecció que s'ha vist als últims anys a la vila.
Però tal com s'esperava, a la segona part, la Pia començava imposant el seu estil de joc, tot i que Albert López gaudia primer d'un parell d'ocasions per ampliar l'avantatge, enviant, fins i tot, una pilota al travesser, replicada a la següent jugada per un altre de la Pia.

Amb només cinc minuts de joc, Santi Sardà escurçava diferències, anotant després d'una combinació amb dos companys, que deixava clavada la defensa local. Els sabadellencs exercien una pressió brutal sobre els taronges, que defensaven com bonament podien el resultat.
Gerard Gomà, que havia substituït a la mitja part a Josep Maria Martínez sota pals, treia pilotes a dojo, fins que al minut set, la defensa el traïa i el deixava venut perquè Sardà aconseguís el hattrick, dos minuts després d'haver fet el segon. Gomà seguia traient pilotes sota pals amb un setge brutal que no deixava respirar als castellarencs, que amb una defensa molt tancada evitava el gol en les múltiples ocasions del rival.
Aleix Navarro però, aprofitava una contra que agafava al rival bolcat a camp contrari i aprofitava una sensacional passada de Victor del Olmo per fer el 5-3, en el dia del seu retorn als terrenys de joc després d'unes setmanes de baixa.El Blume no es creia el que veia.

Cinc minuts després, un error defensiu provocat pels repetits atacs sabadellencs, significava el 5-4 al minut 15, obra de Jordi Sardà que emmudia al pavelló, que tot i el gol, poc a poc anava creient amb una possible victòria. La tensió s'apoderava del joc i de la grada, amb deu minuts encara pel davant.

Els blaus seguien amb la insistència, fent treballar de valent al conjunt local. Tot i això, Carrera tenia l'oportunitat de sentenciar amb el sisè gol, però malbaratava l'ocasió. Ja en temps de descompte i amb tota la grada en peu demanant el final, el jugador castellarenc, a les files sabadellenques, Dani Castro, format per la Pia i que va arribar a militar al FC Barcelona, aconseguia el gol de l'empat a cinc pel seu equip. El cabreig del Blume amb l'arbitratge era monumental i el col·legiat xiulava el final del partit segons després, arribant a la loteria dels penals.

Amb tot el pavelló en vil i animant des de la mateixa tanca del terreny de joc, els escolapis començaven xutant -i anotant- amb Sergio Carmona. Aleix Navarro replicava pels locals. La tensió s'ensumava a banda i banda. Castro, col·locava la pilota al punt de penal, però el xut s'estavellava al pal. Sergi Bracons enfonsava la pilota a la xarxa pels locals. Jordi Sarda anotava i Àlex Martínez també.

Al quart llançament de Carles Comadrán anava dins sense que Josep Maria Martínez pogués fer res, però el seu company Sequera perforava la xarxa amb un xut encara més potent que el del seu rival. Al cinquè, Josep Font no perdonava davant Gomà.

Roger Carrera, autor de dos gols al partit, prenia la responsabilitat de fer l'últim llançament, el de la victòria, o no. El castellarenc no perdonava i amb una total confiança afusellava a Santiago Bertolín, per aconseguir el 5-4 als penals i la classificació per la quarta ronda de la competició. El Blume tornava a esclatar d'alegria, aquesta vegada desfermada, per deixar anar els nervis viscuts durant els més de 50 minuts de joc i penals. David havia tombat a Goliat. Els jugadors i el cos tècnic s'abraçaven com qui guanya una final, si més no, aquesta victòria per a ells pot arribar a ser semblant.

El FS Farmàcia Yangüela Castellar aconsegueix una fita mai vista a la seva història, en un partit jugat com a premi, que acabava amb un altre premi inesperat: la victòria. Una nit èpica per un club nodrit de castellarencs i que encara té molt marge per a jornades d'aquest estil.

"Teníem la il·lusió d'aconseguir la victòria. Crèiem cegament en les nostres possibilitats, però érem conscients de que era improbable" va explicar el tècnic castellarenc a L'Actual. Un Burgos molt realista amb el partit viscut afegia que "a la primera part ho hem bordat i hem tingut el punt de sort necessari, ens ha entrat tot i ells han fallat les ocasions que han tingut. A la segona ens hem defensat 'com un gos panxa enlaire' i aguantant".

L'entrenador va destacar que "jugàvem al 300% i tot i així ells semblava que ho fessin amb el fre de mà. Somiàvem amb aquesta victòria, el nostre objectiu era arribar a jugar amb un equip així i ara, per sort, ho podem allargar una mica més. Per nosaltres aquest objectiu està complert, ja que l'objectiu real ha de ser l'ascens de categoria i aquests partits no ens han de despistar".

Les declaracions del tècnic eren tallades pels crits dels jugadors del Castellar, que desfermats per l'eufòria tornaven a cantar per celebrar la victòria al passadís de vestuaris. Una dosi de moral necessària per afrontar els propers partits de lliga i perquè "l'equip agafi més confiança i s'acabi creient el nivell real que tenen".

Després d'aquesta victòria, el FS Castellar s'enfrontarà a quarta ronda amb un altre rival temible de Segona B, l'AE Bellsport de L'Hospitalet, un dels equips mítics del futbol sala català i vuitè classificat al grup 3. El Bellsport va eliminar dimecres al Molins 99 a domicili, per 3 a 4, amb gols de Juan Manuel Amate, Víctor Amores i doblet de David Macián.