Com si fos un conte
Maria Consol Casajuana
Dies enrere al matí, quan estava fent de rateta que escombrava l'escaleta, va passar el Josep -un bon veí meu- i se'm va acostar per dir-me: "Noia, tu que estimes tant el poble et diré que em passa una cosa. El meu carrer (que és força llarg) només té una placa amb el nom i, molt sovint, he de fer de guàrdia urbà per atendre alguns desorientats. Com ho podríem arreglar?".
Doncs bé, jo tinc molt respecte envers les persones grans, i el veí esmentat ja té 90 anys... Poso fil a l'agulla i cap a la Casa Gran s'ha dit. D'entrada parlo amb el senyor batlle, el qual em deriva cap a Pepe González i Guillem Sanz, i tot seguit a Sebas Vives. Aquest es va anar a mirar el lloc sense placa i al final tot ha acabat bé. Fa una setmana que el Josep quan treu el nas fora de casa ja pot veure, davant mateix, una lluenta placa amb el nom del 'seu' carrer.
Nosaltres, que som persones agraïdes, volem destacar aquesta notícia ja que quan es fan les coses com cal s'ha de dir, perquè no sempre només s'ha de criticar, no?