Samanta Villar, amb Jesús Calabria, divendres passat a Cal Gorina - R.Gómez
"De cada set prostitutes, només una és obligada"
La periodista Samanta Villar va presentar el seu llibre 'Nadie avisa a una puta' a Cal Gorina
R.Gómez
"De cada set prostitutes, només una és obligada. Les altres sis ho fan com a opció". Aquesta va ser una de les premisses que van impulsar la periodista Samanta Villar a escriure 'Nadie avisa a una puta' (Libros K.O.), que va presentar divendres passat a Cal Gorina, un llibre on parla sense embuts del món de la prostitució. "És una dada que va publicar la ONU, una xifra que trenca un dels mites sobre les prostitutes. Perquè una cosa és explotació sexual i l'altra prostitució", va exposar l'autora. Amb tot, la periodista va puntualitzar que tot i ser una opció "la majoria ho fa per necessitat econòmica".
Així, a 'Nadie avisa a una puta', un dels objectius de Villar és trencar amb els tòpics que envolten aquest ofici "ple d'estigmes". Uns prejudicis que ella mateixa, com a periodista, també va confessar tenir en la seva primera aproximació al món de la prostitució: "Les prostitutes estan acostumades a que tothom tingui una opinió sobre la seva professió".
En les pàgines de l'estrena com a escriptora de la popular reportera televisiva, cara visible de 21 días i Conexión Samanta, trobarem el testimoni de set prostitutes amb experiències i motivacions a pols oposats. Des de la dona que exerceix envoltada de luxe, passant per la dona que té edat per jubilar-se però no pot, els pisos clandestins i el contacte amb els clients a través de la xarxa, o el viatge d'una dona captada i enganyada per una màfia internacional amb la promesa d'una feina i un nou futur a Europa. "Vaig descobrir a dones que no encaixaven en el perfil. Segons l'INE només un 7% de les prostitutes treballa al carrer. Ningú no diria mai que la majoria de proxenetes són dones, algunes exprostitutes", va explicar la periodista. Entre aquests perfils invisibles, Villar va destacar el cas de les prostitutes especialitzades en persones amb discapacitat "que veuen la seva feina com una funció social, una realitat totalment desconeguda".