Visita al patrimoni funerari de Castellar

Diumenge passat, una vintena de persones del grup Imatges de Pedra i de Silenci van realitzar una visita guiada per l'arxivera municipal, Sílvia Sáiz, a la cripta de la família Tolrà que es troba situada al Parc de Canyelles, sota l'església parroquial de Sant Esteve, i, posteriorment, van visitar el cementiri municipal al carrer del Serrat del Vent.
De la cripta de la família Tolrà ubicada a l'església parroquial en destaquen les portes de ferro i les lletres forjades, alfa i omega, la primera i la darrera lletres de l'alfabet grec que simbolitzen el principi i la fi. En el panteó hi ha enterrats Josep Tolrà i Abellà, fundador de l'empresa Tolrà, la seva primera esposa, Antònia Prims, així com Emília Carles-Tolrà, que va finançar la construcció de l'església, el capellà de la família Tolrà, el reverend Joaquim Pujol Rosés i les despulles d'Emili Carles-Tolrà i la seva esposa, Rosa Coll.
El cementiri municipal va ser construït entre 1916 i 1920 i és una mostra notable de l'arquitectura funerària d'estil modernista, així com de les arts aplicades i manté un record de les formes franceses d'avingudes i jardins post-romàntics. L'arquitecte del cementiri va ser Antoni de Falguera i Sivilla, arquitecte municipal de Sant Esteve de Castellar, Sentmenat, Palau de Plegamans i Tossa de Mar. El grup va visitar el nínxol de la família Rabassa, ornamentat amb ferro forjat que data de l'any 1914 i els panteons de les famílies Comas i Masaveu on destaquen elements modernistes com tessel·les i murals interiors i exteriors. El grup va poder visitar l'interior del panteó de la família Comas on destaca un mosaic de Lluís Bru i Selelles.
Després es van visitar les tombes del maqui italià, Elios Ziglioli, mort el setembre de 1949, la de Francesc Comellas, supervivent del camp de concentració de Mauthausen i mort l'any 2001 a Àustria, però que va voler ser enterrat a la seva població; en la seva tomba hi consta el número de matrícula que se li va atorgar al camp nazi, el 4.717. El grup Imatges de Pedra i de Silenci té el web www.patrimonifunerari.cat i ha creat a Facebook el grup Apoyamos la ruta europea de los cementerios.