No tinc ni idea de com vaig començar. Feia natació i amb quatre anys vaig dir que no volia tornar a la piscina. Al setembre vaig anar a l'escola de futbol de la UE Castellar.
· Què valores més del teu pas pel futbol?
La gent que he conegut. Coneixes gent increïble, amb les experiències compartides amb jugadors que ara són a primera divisió com Jordi Masip (FC Barcelona), David López (Nàpols), Víctor Rodríguez (Elx) o Aleix Vidal (FC Barcelona). Amb els entrenadors que m'han format i amb els que he entrenat.
· Quines són les causes principals per deixar d'entrenar i de jugar?
Majoritàriament el temps. Són moltes hores de dedicació tant de jugador com d'entrenador. Arriba un moment en què vols fer coses noves. Per mi serà una situació molt diferent, quan aquest any arribi la segona setmana d'agost sense haver de planificar res. L'estabilitat econòmica també és un factor valorable. A les categories inferiors els sous són molt dolents.
· Hi ha marxa enrere?
De moment serà definitiva. Va ser l'última decisió que vaig prendre amb el meu pare i ell sabia que aquest any ho deixaria i va animar-me a fer-ho. Potser en uns anys canvií d'opinió, però de moment no.
· Quin aprenentatge global t'emportes d'aquest món?
He après moltíssim. Com a jugador, que sempre hi ha coses que et van malament, tant per lesions com per les decisions que es prenen. Com a entrenador sempre he intentat que cap jugador es senti menyspreat per no jugar. Com a coordinador de futbol base, que els pares són el pitjor per l'aprenentatge dels seus fills. L'àmbit psicològic en els futbolistes és molt important.
· Quin ha estat el millor moment esportiu de la teva carrera?
Quan era juvenil de segon any, en categoria preferent. Va ser un any que l'entrenador va confiar molt en mi i fins hi tot vaig ser el capità de l'equip, jugant tots els minuts de la lliga. El primer any d'amateur, aquí a la UE Castellar, també ens ho vam passar molt bé tant entrenant i jugant com fora del camp. Tots els divendres ens reuníem per sopar, i jugar a pòquer. A finals de temporada anàvem a cases rurals de vacances tots plegats.
· I el pitjor?
L'any que vaig estar al Benjamí A. Vam guanyar la lliga, però vaig trencar-me el colze jugant a futbol. Quan quedaven dos o tres dies perquè treiessin el guix, jugant a futbol a la Plaça Major, vaig trencar-me l'húmer i em van haver de tornar a enguixar des de el canell fins l'espatlla. Van ser uns mesos de recuperació duríssims, des de febrer fins al juliol. Amb 14 anys a divisió d'honor amb el Mercantil, l'entrenador no va comptar amb mi i també va ser molt dolorós. Al camp del Sabadell Nord, el dia que va venir l'entrenador del cadet A, per pujar-me d'equip, als deu minuts vaig trencar-me el radi i el cúbit. Són situacions, que a la llarga, m'han servit per formar-me. Avui dia, agraeixo que m'hagin passat.
· Què en penses del futbol d'avui dia com entrenador i jugador?
Crec que la gent està boja, veient el que està disposada a pagar pel futbol. Avui dia, el futbol és un negoci. Com a entrenador he vist situacions en categories inferiors on nens petits porten representants, que els mateixos pares presumeixen d'haver contractat. És terrible la pressió que exerceixen els pares damunt dels fills.
· De fet no et deslligues del tot de l'esport.
No, per feina serà impossible, sóc professor d'Educació Física. A més ara m'estic aficionant al pàdel i a les curses de muntanya. No sabria estar sense fer res d'esport ja que m'encanta i crec que tothom hauria de practicar alguna activitat física.
11 respostes
Un tret principal del seu caràcter?
Rialler
Un defecte que no pot dominar?
La ironia
Algú a qui admiris?
La meva família
Quin plat li agrada més?
Ous ferrats i patates fregides
Un color?
El vermell
Un grup de música?
Estopa
Un futbolista?
Andrés Iniesta
Un dorsal de samarreta?
El 10
Una pel·licula?
Origen
Un animal?
El gos Beagle
Un comiat?
Que vagi be!
