Exposicions

La sala estava plena de gom a gom, ja se sap, el públic interessat per l'art es complementa amb els habituals i incondicionals golafres descobridors dels vernissatges.
Sense pressa, marxants, crítics, directors de galeries, col·leccionistes i particulars anaven desfilant per felicitar l'autor de les obres exposades. Uns i altres havien contemplat detingudament cadascun dels quadres i xiuxiuejaven comentaris quasi inaudibles, però que, amb les seves cares d'admiració, la seva opinió quedava evidenciada. En dues hores les rodonetes vermelles indicadores de "venut", havien assaltat literalment els cantells de tots els emmarcaments.
Molt hàbilment, el galerista reconduïa a la rebotiga els qui arribaven endarrerits i allà els hi mostrava un munt d'altres pintures, argumentant que també formaven part de les seleccionades per l'artista, però que li mancaven parets per ésser penjades. Al cap de quatre dies de la inauguració ja no quedava res sense vendre, no s'hi va resistir cap tema ni cap format. Amb aquest èxit, es va obrir una llarga llista d'encàrrecs que no es consideraven efectius si no anaven acompanyats d'una generosa paga i senyal.
Sense esperar a fer balanç a la clausura de l'exposició donada l'evidència del resultat, ja es va reservar data per l'any vinent i es va signar un contracte, millorat per pròpia iniciativa del director de la galeria.
Això passava a la dècada del noranta, encara que, pensant-ho bé, no serà allò que la memòria ens traeix? No, de fet, el record és tant real com l'empenta que cal posar-hi per aconseguir fer revifar aquell foc, aleshores equivalen a una falla valenciana guanyadora, i que ara per ara, hem de conformar-nos amb les restes d'unes quantes brases, per poder fer, si més no, unes patates al caliu. (IVA no inclòs) .