Un plantejament conservador va imperar durant els primers minuts del partit, en què els dos equips estaven sòlids defensivament. Els primers en avançar-se, però, van ser els visitants en una jugada aïllada en què el Castellar va fluixejar a darrere. Poc després del primer gol, els tarragonins van aprofitar el desconcert del Castellar per materialitzar un contraatac i deixar en 0 a 2 el marcador lluminós, en acabar la primera part.
En la represa, el Castellar va posar una marxa més al partit, encetant per fi la porteria rival amb un gol de Cristian Blàzquez. Poc va durar la mínima en el resultat, ja que l'equip va tornar a flaquejar fins a encaixar dos gols més, que van caure com una galleda d'aigua freda per a l'equip. (1- 4).
Aleshores, Oriol Togores va haver de fer justícia al braçalet, capitanejant l'equip quan més naufragava. Els de grana van aprofitar que el Valls especulava amb el resultat per a fixar l'empat a 5. Malauradament, una vegada més l'equip va tornar a anar a remolc quan els visitants van transformar un xut en gol. No obstant això, el Castellar va jugar amb el resultat en contra fins forçar l'empat definitiu a 5 minuts per al final, que tot i l'esforç té gust agredolç, ja que el Valls va per sota en la classificació.
La jornada va ser igualment taquicàrdica pel segon equip, que va sumar tres punts el diumenge a casa contra el Piera, en el partit més espectacular de la jornada al pavelló Dani Pedrosa.
L'equip, conscient de la importància de reivindicar-se a casa, va avançar-se als quaranta segons de joc amb un xut potent, fent una declaració d'intencions. Però el marcador de seguida tornava a equilibrar-se, tot i que els granes monopolitzaven el domini de la pilota. El Castellar aguantava la rudesa del Piera, que basava el seu joc - molt dur- en contraatacs a la desesperada. Aleshores, com si fos un denominador comú dels sèniors del Castellar, l'equip va perdre el plantejament inicial del partit en encaixar un reguitzell de gols, a priori irreversibles. El marcador reflectia un 3 a 7, que feia poca justícia.
Però el capteniment dels castellarencs, per fi, va fructificar i s'acostaven al Piera en el marcador, tot i desaprofitar ocasions imperdonables. El joc va derivar totalment a contraatacs d'anades i tornades. Els locals van trobar en la pròpia porteria la diferència per fer possible la remuntada, ja que Gerard Estrany va salvar els mobles a l'equip en més d'una ocasió.
Corria l'últim minut i el Castellar seguia per sota (6 a 7). En un gest èpic de l'equip, tot i la intenció del Piera per mantenir la pilota i fer córrer el temps, els castellarencs van empatar el partit. Sense temps per a la victòria, els tres punts es van fer lúcids quan, a falta de dècimes, un jugador del Piera va perdre el senderi i va agredir, en joc, a un dels locals. L'àrbitre no va dubtar a ensenyar la vermella directa al jugador i a assenyalar el punt de la falta directa. Sense temps al marcador, que indicava 00.00 segons, i havent de xutar directament, Marc Soley va assumir la proesa amb autèntic temperament. El gol va culminar una remuntada insòlita.
Els tres punts enllacen amb una bona ratxa que continua enfilant l'equip de Lluís Berbis a la classificació.
