Amb l'ai al cor per Katmandú

La xifra de morts al Nepal ja supera els 3.700 a causa del terratrèmol de 7,9 graus a l'escala de Richter que dissabte va assolar Katmandú.
Cristina Vallès, la castellarenca que va viure nou mesos al Nepal i que pensa tornar a la zona al gener per ordenar-se monja budista, està consternada per les notícies que arriben des de Katmandú. Tot i que el monestir on ella s'hi va estar, està a Lumbini, al sud del Nepal, explica que és molt habitual que algú de la família es traslladi a la capital: "A cada casa, a cada família, tot i viure a un poble, sempre hi ha algú que està a Katmandú, treballant o estudiant. He pogut parlar amb una amiga, he trigat dos dies a parlar amb ella i m'explica que tot el país està commocionat i que tenen molta, moltíssima por". Ara intenta contactar amb altres amics: "Intento posar-me en contacte amb una família que viu al nord de la capital i amb un professor que em va fer classe, però si normalment les comunicacions són complicades, ara, molt més".

No és habitual que a la zona del Nepal hi hagi terratrèmols, "en els nous mesos que hi vaig estar, no en vaig patir cap, per tant, els habitants no estan acostumats i tampoc estan preparats". La Cristina explica que si la capital ja era un caos, "no vull pensar com està ara, ha de ser una bogeria. Tinc l'estómac encongit de pensar-ho".

L'OMS ha enviat 4 equips de material sanitari d'emergència. La UE també ha aprovat un primer ajut d'urgència de 3 milions d'euros. Les necessitats principals de població són equips de depuració d'aigua, aliments, medicaments, roba i tendes de campanya per als camps de desplaçats. També helicòpters, per poder accedir als llocs aïllats.

"Si pogués, agafava un avió i marxava allà, per poder sentir el dolor que senten. Si més no, el que hem de fer és enviar molt d'amor i energia en comptes de llàstima", afegeix la Cristina.