Un concert fet a mida al BRAM! sonor

A les fosques Xavier Torras i Sònia Gatell van posicionar-se al seu lloc a l'escenari de l'Auditori Miquel Pont dissabte a la nit. Torras al piano i Gatell a la tarima, per dirigir la coral. Poc després va obrir-se el teló i els tres cors Musicorum, SOM·night i El Cor de la Nit vestits de gala ocupaven l'escenari. Era el moment de començar el BRAM! Sonor, un concert que va traslladar als espectadors, que gairebé omplien l'equipament municipal, a diverses bandes sonores d'un mateix compositor, Alan Menken.

Les peces musicals de Menken però, tenien una particularitat, s'havien adaptat per a l'ocasió i, per tant, eren úniques. El pianista Xavier Torras havia escrit de nou tots els arranjaments pensant en les veus blanques, joves i d'adults de la coral, perquè totes poguessin sonar diferent i alhora anessin conjuntades. "Era un concert que sabíem que era arriscat. Tècnicament molt difícil, vocalment ens posen tessitures d'execució complicada i sabíem que tiràvem una mica amunt. No ens hem estimbat en cap lloc, així que estem contents", va afirmar la directora, Sònia Gatell, després de l'actuació musical.

El concert va acostar al públic als musicals d'animació amb les suites de la La Sireneta i El Geperut de Nôtre Dame. També el va introduir, d'una banda, al concepte de I want a song, moment en què els protagonistes de les històries de Disney, com Aladín, La Sireneta i La Bella i la Bèstia, interpreten una cançó per explicar que volen un canvi a la seva vida. I, de l'altra, a la Suite de l'Amor amb peces musicals d'Aladín i de La Bella i la Bèstia. Durant l'actuació, també es va deixar de banda el gènere d'animació per traslladar als assistents a Newsies, el musical amb què Alan Menken va introduir el pop rock, sense que les cançons fossin peces agressives i punyents.

La convivència de tres cors a l'escenari, va fer que el concert coral pogués jugar amb els colors de les diverses veus. Així cada tipus era utilitzat segons el personatge que es volia interpretar i les situacions a les quals es volia traslladar als oients. Tanmateix per ajudar a viatjar per les diferents bandes sonores, s'anaven fent pauses en forma de narracions de la mà de Xavier Torras, que exposava les característiques del repertori, la història que hi ha darrere i també la trajectòria del seu compositor i pianista, Alan Menken. Unes explicacions que servien per adonar-se que les peces musicals dins el cinema i dels espectacles no aporten tan sols melodies, sinó que darrere la música també hi ha història.

Entre forts aplaudiments i xiulets, un públic que es va mantenir atent i tranquil durant l'actuació, va acomiadar els intèrprets i semblava que els agraís la dedicació dipositada durant més de seixanta minuts. Per la seva banda, el cor els va agrair l'assistència amb una última cançó titulada Aviat, que tal com diu el seu nom, els convidava a veure's pròximament en un altre concert.