Records de la Guerra Civil

Andrés Santander va ser empresonat i afusellat durant la Guerra Civil. La seva néta, Núria Santander, i el seu besnét, Joan Romeu, van recuperar les cartes que havia escrit quan estava a la presó. "A través d'aquestes cartes vam entendre què els hi podia passar pel cap o què podien estar sentint", explica Romeu. Ell i Núria Santander, la seva tieta, ho van utilitzar com a inspiració per escriure Les trompetes de la mort, obra de teatre que representa un seguit d'escenes sobre la Guerra Civil, "ambientades o inspirades en fets que van passar". Romeu vol deixar clar que no es tracta d'una recreació històrica.
L'obra, que produeix l'Esbart, ja es va representar durant la Festa Major, i va tenir molt bona acollida entre el públic. N'hi havia que fins i tot demanaven que la tornessin a fer. Això, i les ganes i entusiasme dels actors, han fet que Les trompetes de la mort es reestreni aquest dissabte. Es podrà veure a les 21.30 a la Sala de Petit Format de l'Ateneu, i diumenge a les 18.30, i el pròxim cap de setmana se'n faran dues representacions més, les últimes.

CANVIS I NOVETATS || Joan Romeu i Núria Santander, que a més d'escriure-la i actuar-hi, codirigeixen l'obra, han inclòs alguns canvis. "Trobava a faltar una escena d'amor", explica Romeu: "És una obra dramàtica, dura, i no hi havia cap moment d'amor". Per això han preparat una escena d'un bis a bis a una presó, en què una dona va a veure el seu marit. "Vaig imaginar què li diria el marit a la dona: <>", diu Romeu, i adverteix: "que ningú s'esperi un pastelón, al contrari. És un romanticisme molt dur".

A part de les noves escenes, els actors han intentat també buscar diferents matisos als seus personatges. En total hi ha deu intèrprets, dels quals només tres són de l'Esbart. Romeu explica que el fet de ser tants actors ha fet més complicada la preparació i els assajos, ja que no és fàcil combinar les agendes de tots plegats.

HOMENATGE || La intenció de l'obra Les trompetes de la mort és fer un homenatge "a les persones que no van tenir dret a parlar en aquell moment", i també hi ha un homenatge al poeta i dramaturg Federico García Lorca, "emblema de la cultura morta i de l'ofegament dels homosexuals", diu Romeu. D'ell se'n reprodueix una entrevista real, que els dramaturgs han decidit emmarcar en una relació d'amor platònic amb el periodista que la fa. Això els serveix, junt amb d'altres detalls, per donar veu "al món del periodisme i de la cultura, que van ser tallades d'arrel".