La petjada del noucentisme a Castellar

El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle passat. Va tenir molta notorietat a la literatura i a l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis del segle XX. El lector de català de les universitats de Bristol i de Cardiff, el castellarenc Marc Comadran, comença a conèixer la figura del poeta local Joan Arús quan estudiava a l'institut gràcies a l'Arxiu d'Història. "Arús és una figura menor però que té tots els trets de la poesia noucentista més militant i havia estat en contacte amb els autors noucentistes de l'època", constata Comadran. Arús té una col·lecció inèdita de 700 cartes, que és de propietat privada, que encara s'han d'editar. El ventall va de 1910 a 1980. "Entre 1910 i 1939 hi ha les cartes més importants i s'escriu amb Eugeni d'Ors, J. V. Foix, Joaquim Ruyra, Josep Lleonart i Marià Manent, entre d'altres". Actualment s'està treballant per editar-les i s'està buscant editor i finançament.

Segons Comadran, el noucentisme "és un moviment paradoxal". D'una banda, és un dels moments més importants "de la nostra història i de la institucionalització de la cultura catalana": es funda l'Institut d'Estudis Catalans, la xarxa de biblioteques i la Biblioteca de Catalunya. Però, d'altra banda, "queda a l'ombra d'altres moviments amb més projecció internacional com el modernisme i les avantguardes". De fet, Comadran va llegir fa poc la seva tesi -qualificada d'excel·lent 'cum laude'- sobre el paper de les ciutats mitjanes en l'expansió del noucentisme centrant-se en el cas de Sabadell. Dies abans va participar en un simposi internacional sobre el noucentisme que es va fer a cavall entre Barcelona i Sitges.

Infraestructures
En aquest procés d'expansió, era difícil que les dinàmiques culturals de la gran ciutat es poguessin reproduir a les mitjanes. "Això fa que Sabadell i Terrassa comencessin a actuar en la línia de la ideologia i imaginari noucentista", explica l'estudiós castellarenc. Segons Comadran, "hi ha una conjunció entre cultura i política. Això lliga també amb la idea actual de crear infraestructures d'estat on no hi són. L'estat no supleix tots els problemes que té Catalunya en tots els fronts", en temes d'autogestió o educatius, "per això va néixer la Mancomunitat de Catalunya".

Sabadell, entre 1910 i 1923 -és a dir després dels fets de la Setmana Tràgica i la irrupció de la dictadura de Primo de Rivera- va viure grans moments d'esplendor "amb una efervescència intel·lectual brutal". A l'hora d'investigar tot el que va passar a la cocapital vallesana, Comadran ho fa "a través de Joan Arús, que també és el Joan Arús de Sabadell. Es mou entre l'Acadèmia Catòlica, el Centre Català i la Lliga Regionalista. M'interessa veure què passa amb l'Arús i amb qui s'escriu".

A Sabadell hi ha una xarxa d'escriptors menors, poetes, editors, crítics, llibreters "que no són de primer ordre". "La gràcia és veure què passa amb aquests personatges a part del grup de Sabadell" (Francesc Trabal, Armand Obiols i Joan Oliver), afegeix Comadran. Sabadell és aleshores una ciutat republicana i molt viva. "Els partits polítics eren autèntiques seus culturals i tenien seccions de teatre, rapsodes, cantaires o dansaires. I el que passa allà és que hi ha un seguit d'escriptors que fan recepció de les dinàmiques culturals de Barcelona".

Premsa pròpia 
Acció Catalana i Gazeta del Vallès són les dues publicacions on els intel·lectuals noucentistes comencen a escriure. A partir de 1910, funden el Diari de Sabadell "que no té res a veure amb l'actual", puntualitza Comadran. El mateix Arús, Francesc Folguera i Miquel Poal i Aregall hi creen seccions de poesia, de crítica literària i difonen l'ideari noucentista, el Glosari d'Eugeni d'Ors i la poesia de Josep Carner i Guerau de Liost. Paral·lelament fan possible la visita dels grans intel·lectuals. Així, Pompeu Fabra va venir a Sabadell el 1913 en plena campanya de divulgació de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans, i Eugeni d'Ors visita la ciutat en nombroses ocasions. Es tracta d'actes "que es fan des de Sabadell per explicar la modernitat cultural del país".

Castellar no queda al marge
Tot i que Sabadell és a prop, Castellar no queda al marge d'aquesta efervescència cultural i política. El 1913 visita Castellar el dramaturg Àngel Guimerà i fins i tot sembla que s'inspira en la carretera de Matadepera a Castellar per escriure l'obra Maria Rosa. Arús arriba a muntar el 1912 uns Jocs Florals a Castellar.