Nadal encriptat

Les narracions mítiques que expliquen el naixement i la infància de Jesucrist, en els evangelis, han tingut tanta força que han configurat el calendari que encara ens regeix, han irradiat en l'art (pintura, escultura, música...) i han impregnat la cultura popular (cançons de Nadal, Pastorets, pessebres...) Aquestes manifestacions s'han barrejat —«inculturat», podríem dir, també- amb tradicions anteriors al fet cristià. Tradicions lligades als cicles naturals del pas de les estacions o a religions més antigues.
De la mateixa manera, conviuen, durant l'any, la castanyada, el dia dels Difunts i, darrerament, el Halloween. O el Carnestoltes i l'inici de la Quaresma. O les vacances de Setmana Santa, les Passions, les caramelles i la mona de Pasqua.
I per Nadal se'ns ajunten tantes coses... La festa del solstici dels qui volen un retorn a la naturalesa, els grans àpats i les reunions familiars, i els «dinars o sopars de Nadal» d'amics i col·legues. També el tió i els Reis, i aquest bell costum dels obsequis, incentivat pel comerç i per les llumenetes dels carrers... I el món dels infants amb les vacances escolars. A casa nostra la commemoració del naixement de Jesús queda encriptada -encoberta, sepultada- per aquesta munió de tradicions i costums que engresquen la societat. I passa que no saps ben bé si quan diem «Bon Nadal!», o ens neguem a dir-ho (que hi ha gent per a tot), volem fer o no cap referència al fet cabdal de què parlen els evangelis.
Aquests textos expliquen que Déu es va fer home. I ho fan amb un llenguatge simbòlic i catequètic, ple d'encís i de poesia. Però també amb dramatisme, com en el relat de la Matança dels Innocents, primera mostra d'intolerància contra el fet cristià. A molts indrets d'Orient, Nadal serà enguany una festa clandestina, escassament tolerada. En aquells territoris que van ser els primers on va arrelar la fe, cristians caldeus -que encara parlen arameu, la llengua de Jesús-, coptes, armenis, sirians, maronites, malabars... són foragitats i assassinats, destruïdes les seves cases i les seves antiquíssimes esglésies, esclavitzats els infants, prostituïdes les dones... Una nova Matança dels Innocents. Quin Nadal que els espera, als qui quedin vius o dempeus! No tindran l'embolcall de les dolces tradicions populars. Dins la cripta, la festa de Nadal, pura i dura, sense vels ni tels, serà descodificada, segurament, com la irrupció dolorosa i audaç del Misteri en la història. I potser nosaltres, europeus que hem rebutjat les arrels cristianes, ens haurem de doldre un dia de la nostra indiferència davant la persecució dels cristians d'Orient.
Fa uns anys, en una parròquia, en acabar la missa del Gall, després de besar la imatge del nen Jesús, una dona gran se'n va anar cap on hi havia un santcrist de mida natural, i vaig sentir com exclamava: ¡Ay, Señor, tan chiquitito y mira lo que te hacemos! Expressava, potser sense saber-ho, els misteris de la divinitat (Señor), de l'encarnació (chiquitito) i de la mort (lo que te hacemos) de Jesucrist. Des de la seva humilitat, reconeixia que Déu ha fet seu el drama humà, travessat pel mal que ens fem els uns als altres. Als cristians d'avui, i a tothom que s'hi interessi, correspon tornar a desxifrar —desencriptar—, el missatge d'aquest drama assumit per Déu i alliberar-lo de la runa amb què l'hem anat sepultant. Serà la nostra millor aportació a la renovació d'aquesta societat en crisi que demana uns nous fonaments.