Joan Vives i Borrell (1884- 1960): història d'un retorn

La primavera del 2013, Daniel Rocavert comenta l'existència d'aquest personatge, amic de la seva família: el recorda de manera vaga , d'haver-ne sentit a parlar a casa seva i d'haver llegit els llibres de poemes que tenia el seu pare, dedicats pel mateix Joan Vives. Després de fer una breu recerca per "Can Google" proposa fer-ne una de més exhaustiva, per valorar si val la pena recuperar-lo . Des de Pedra Fina fem nostra la proposta i ens posem a treballar.
L'Arxiu d'Història ens obre de bat a bat les portes i ens ofereix els seus llibres en "préstec". A través d'una esquela que hi trobem, estirem el fil i contactem amb Casa Vives. Així, arribem a posar-nos en contacte amb el fillol i amb la néta de l'escriptor: Joan Vives i Anna Maria Vives. I les dades que ens aporten ens ajuden a acabar confeccionar una petita biografia.
En Joan Vives i Borrell va néixer a Castellar del Vallès, el 27 d'abril de 1884. Fill de Josep Vives i Tarruella, natural de Collbató , i de Clara Borrell i Benet, natural de Castellar. El matrimoni vivia al carrer del Centre número 1, ben a prop del forn de pa del carrer Major que regentaven.
Vives i Borrell estudià al poble fins als 10 anys, edat en què es mudà a Barcelona, al barri de Sants, on els seus pares fixaren la residència i el negoci : "Panaderia El Esmero".
Als divuit anys, publicava per primer cop a Catalunya Artística un article en prosa , i més endavant ho va fer en altres revistes: Joventut, De tots colors i La Escena Catalana; i en la secció literària de La Renaixença durant els dos últims anys de la publicació. Els contes i novel·letes que La Renaixença li publicà formen part del llibre Siluetes rusticanes, que la crítica de l'època va acollir amb elogi. En la mateixa línia va escriure Evocacions, l'any 1920.
Però va col·laborar en moltes altres publicacions de l'època: Renaixement, Estil, La Nació, Enciclopèdia Catalana, Enllà, L'Esquella, Patria, Costa Brava, Catalana, Cu-Cut! i El correu Catalan. I figura, també, en les redaccions d'El poble Català, Ressenya Literària, Catalònia, Art i Cultura, Ruta Nova, Festa... i al diari La Publicidad, on va tenir al seu càrrec les informacions comercials i econòmiques. Va dirigir també la revista Laletània, engrescat per la família Arús.
Va concórrer a molts certàmens literaris, on va obtenir fins a 58 premis. I va escriure teatre des de l'edat dels vint anys: l'idil·li dramàtic Perfum de roses va ser la seva opera prima. Vingueren després, Pallassos de tot l'any, La sort no és de qui la busca i Camí de l'amor, camí de la glòria.
Altres reculls poètics que va publicar són: Preludis lírics (1920); L'horitzó interior (1921); Refugi perdurable; L'imperi autèntic (1934); La pròdiga emoció (1932).
Sabem, també, que de ben jove va escriure arguments de pel·lícules per encàrrec d'una casa barcelonina. Pel youtube es pot trobar una pel·lícula de Fructuós Gelabert amb guió de Vives i Borrell: Amores que matan.
Es va casar amb una noia de sants, Eulària Pedrerol i Cells, que va morir a l'edat de 25 anys, poc després de donar a llum al seu fill Antoni Vives. Uns anys més tard, es casarà amb Amada Cattelain, filla d'uns fabricants de teixits francesos. Creiem que el seu retorna a Castellar es produeix, aproximadament, per aquesta època.
A partir de tota la informació recollida, observant la seva rellevància, hem volgut aprofundir en el personatge, endinsant-nos en la seva obra. I en fer-ho, a través dels articles publicats a La Farga i a Forja, ens adonem de dues coses que ens semblem força interessants. La primera: Vives i Borrell segueix tenint vincles i relacions amb el seu poble natal i la seva obra n'és una bona mostra. La segona, no menys important: a través dels seus articles podem resseguir la història d'aquest país i la del nostre poble. La República, la Guerra Civil, el franquisme... Vives i Borrell es posiciona amb el bàndol republicà, després dels fets del 18 de juliol: és molt crític amb els insurrectes. Però, a més, des de les pàgines de La Farga intenta apaivagar els ànims, cridar a la calma i a l'ordre; se serveix dels seus articles per fer tot això, i per donar consells. Els seus escrits ens serveixen no tan sols per comprendre el personatge i els seus trets biogràfics sinó també per comprendre una mica més la història de Castellar.
Tot plegat ens ha determinat en seguir treballant en una direcció: resseguir les referències i els trets castellarencs de l'obra de Vives i Borrell. I a partir d'aquí mirarem de dibuixar, també, la seva figura i les circumstàncies històriques i quotidianes que el van acompanya. Si amb això contribuïm a recuperar una mica la seva memòria, ens donarem per satisfets.

I mentre seguim treballant en el tema ens trobem a les portes de la tertúlia poètica que vam programar fa més d'un any amb els responsables de la biblioteca Antoni Tort. Serà el dia 15 de desembre, a les 9 del vespre. I una vegada més, l'Arxiu d'Història, al carrer de la Mina, ens obre les portes: al seu local , envoltat dels llibres i dels articles de Vives i Borrell, llegirem alguns dels seus poemes, farem tertúlia i recordarem el personatge. Hi sou tots convidats.