Jairo Díaz ha disposat de molt de temps, massa, per a visualitzar com podria ser el seu retorn ideal a un terreny de joc. Greument lesionat al camp del Calaf -fractura de tíbia i trencament parcial d'un lligament-, en el partit que va suposar l'ascens del Castellar B a Tercera Catalana, el davanter ha hagut d'esperar més de set mesos per a tornar a sentir-se futbolista. Un exercici d'esforç i de paciència que va tenir el punt final en el minut 61 del duel de diumenge entre el primer equip de la Unió Esportiva i l'Atlètic Gironella, quan el resultat era de 0-1. El moment de substituir Quimet Cadafalch ja hauria pogut significar, per si mateix, la realització d'un somni. Però l'anhel del jugador anava molt més enllà. Volia ser important per l'equip i, perquè no, tornar a ser decisiu, tal com havia aconseguit en el tram inicial de la temporada 2013-2014. El guió final no podia ser més perfecte. Jairo va liderar la remuntada (3-1) tot marcant dos gols (78 i 83') i regalant-ne un altre (89') al també substitut Daniel Quesada, tot provocant una explosió de joia col·lectiva com feia temps que no es veia al Pepín Valls. Ni tan sols el fet de quedar-se a un pas del hat-trick -el porter visitant li va endevinar una última acció en el temps de descompte- no va embrutir ni un gram la majestuositat de la seva actuació. Jairo ja torna a ser aquí, i ho fa amb el convenciment que els seus millors moments no han fet més que començar.
La Unió Esportiva va començar dominant el Gironella però el cop moral del 0-1, després d'una gran jugada del lateral dret del Gironella, Adri Lozano, culminada per Xavier Moreno (18'), va limitar la seva clarividència durant la resta de la primera part. Això no treu, però, que no seguís sent capaç de crear bones ocasions, fins al punt que la percepció general és que el resultat parcial al descans era injust. Tot i això, va ser en el segon temps quan el monòleg dels blanc-i-vermells va esdevenir més absolut. El porter rival Noel Brufau no va parar de rebre aproximacions dels homes de Toni Centella, fins i tot alguns minuts abans de l'entrada providencial de Jairo. El tècnic ho té clar: "La tasca de desgast de Pepo durant tot el partit ha estat clau perquè l'aprofités Jairo, que no estava per jugar més de 30 o 35 minuts". I és que l'entrenador, més enllà d'estar "molt content pel jugador", no vol que s'oblidi que tots els mèrits són col·lectius, com indica el fet que l'equip es va saber adaptar perfectament a un esquema de defensa de tres, amb David López i Marc Damas com a potencials centradors, i amb Jairo i Quesada compartint la tasca de crear perill per dintre.
El resultat deixa el Castellar amb l'opció de ser segon matemàticament si guanya els dos partits que li queden abans de cap d'any, a fora contra el Llerona i el Taradell. L'única mala notícia és que la reaparició de Jairo pot coincidir amb la baixa de Jordi Díaz 'Maka' pel que resta de temporada, ja que "tot apunta que té el lligament creuat" afectat.
