De petit sempre n'havia fet. L'afició autèntica em va venir quan l'Agrupació de Castellar em va convidar a col·laborar-hi, jo tenia 18 anys. Allà vaig començar a fer i entendre la manera de fer pessebres i el pessebrisme.
· Com l'entenia, llavors?
Molt diferent que ara. L'ambient social que hi havia era fortament religiós, i sempre era la commemoració del naixement de Jesús d'una manera molt religiosa. Avui l'entenc així, però també com a un exercici de treball artístic, manual, de distracció, de hobby. Avui per a mi és la manera d'expressar el meu sentit artístic a través de les manualitats, les tècniques, i de l'expressió artística. L'agrupació sempre ha estat oberta. Els primers pessebristes que hi havia tenien sentiment religiós, però ho feien més per expressió artística que per sentiment, segur.
· Vostè va ser president del Grup Pessebrista de Castellar.
Sí, va ser una època de transició de pensament i organitzativa. El canvi més substancial va ser adequar l'edifici. Abans era molt petit, amb males condicions i hi feia molt fred.
· També va impulsar tallers.
És interessant preparar els joves tècnicament, que coneguin la pintura, la il·luminació, la manipulació de materials, l'estètica, l'arquitectura, i vam muntar tallers. Portem molts anys treballant que el pessebrisme tingui una base artística i una base preparativa.
· Després ho va ser de la Federació.
La Biennal que ens va tocar organitzar va ser molt sonada perquè la vam poder fer a l'ampliació del museu del Barça. Aquell any hi van passar més de 100.000 persones.
· Vostè ha fet pessebres que s'han vist aquí, i a Portugal...
I a Alemanya, Itàlia... El pessebrisme està molt estès a Europa. A través de la Federació Internacional vam ser convidats a un certamen europeu a Colònia. Va ser molt interessant, hi havia pessebres de Bèlgica, Holanda, Alemanya, França, Portugal, Itàlia... els italians i espanyols eren els més nombrosos i espectaculars.
· I després, es destrueixen...
Els pessebristes destruïm la nostra obra, per tant no ens hi hem d'enganxar. Per a mi la gran satisfacció com a pessebrista és el moment d'acabar-lo, que me'l miro, m'agrada o no m'agrada, i després ja el deixo, perquè sé que d'aquí a dos o tres mesos s'ha de destruir. És fotut, però és així.
· Com ha canviat el pessebrisme?
Abans treballàvem amb guix, sals, cartró... Actualment són poliuretà, poliestirè, plàstics... Les pintures i la il·luminació també han canviat molt. Abans il·luminàvem amb làmpada incandescent. Avui, amb leds, focus, filtres... Ara sabem dominar el color, tenim més preparació, sobretot la gent que puja.
· Se'n necessita molta...
Sí. El més important és el plantejament, la idea. Després, plasmar-la, plantejar-la, saber proporcionar-la. La perspectiva té una importància enorme.
· Com veu el món pessebrista actual?
Hi ha persones joves i preparades tècnicament, que en saben i en gaudeixen, que és el principal. És un esforç, cents d'hores que passem cada any fent pessebre, però si no t'ho agafes com a hobby, és impossible. Tenim tres estudiants que són una meravella. S'ho passen bé, hi passen hores... hi ha futur. El que passa és que el pessebrisme es mira des de fora, i pot semblar una cosa carrinclona, d'una religiositat rara... res en absolut. Això és el que han d'entendre els joves. El que s'hi posa, ho entén.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Reflexiu
Un defecte que no pots dominar?
Pessimisme
Una persona que admires?
Totes les persones generoses
La teva paraula preferida?
Sinceritat
Quin plat t'agrada més?
El suquet de peix que fa la meva dona
Un color?
Blau
Un animal?
Ocell
Un grup de música?
Manel
Una pel·lícula?
'Gravity'
Un llibre?
'La Berlina de Prim', d'Ian Gibson
Un personatge de pessebre?
La mare de Déu
