Portada  433
27/03/2014 - Opinió
Rugbi i panegírics
Molts de vostès, quan sentin parlar de rugbi, potser els vingui al cap la imatge d’un esport amb força contacte. També, pels que potser els agradin els esports en general, els sonarà el famós tòpic de “el futbol és un esport de cavallers jugat per bèsties, i el rugbi és un esport de bèsties jugat per cavallers”. Potser no és el panegíric rugbístic que més m’agrada, però ho compro. Aquest article no versarà en la contínua comparativa envers el futbol, on ja els puc garantir que té totes les de perdre —el que es juga amb els peus, consti en acta— sinó sobre la injusta situació que sota el meu criteri pateix el joc de la pilota ovalada a l’estat.

És clar que parlem d’un esport certament minoritari, però val a dir que a Catalunya gaudeix d’una gran història i passat, i espero que d’un profitós futur. Aprofito aquestes línies per encoratjar a tots aquells pares que tenen fills en edat de practicar esports que el contemplin. Que surtin a veure un partit. Poden anar a Terrassa a casa dels Carboners, a Sant Cugat, o més a prop, a Sabadell on jugarà el Rugby Sabadell —club de recent creació—, que ben segur quan estigui més consolidat comptarà amb escola per infants. Doncs això, passin i vegin. Tastin l’ambient d’un dia de partit. La germanor que es respira a l’aire i al terreny de joc. A la grada entre els pares. Tot això té un perquè. Al rugbi no tens cap enemic, ni tan sols al que porta la samarreta de diferent color a la teva. És un oponent, i per això el respectes. Quid pro quo. Diguin-me vostès a quin esport el guanyador aplaudeix en formació de passadís al contrari derrotat direcció a vestidors. Quin esport ajunta, en acabat el partit, a tots dos equips per prendre un tiberi i comentar les jugades més interessants. Dubto que n’hi hagi gaires.

Per això els convido a ser testimonis qualsevol dissabte o diumenge d’un partidet de rugbi de canalla. O d’adults, encara més espectacular. Captin l’essència del joc, on pràcticament no hi ha lloc per individualitats. El xoc en disputa per l’oval dels dos equips en la melé, sent aquesta una al·legoria al joc d’equip…tots junts, units, empenyent fort i a la vegada per un objectiu comú. I sobretot, el profund respecte al reglament i a qui l’aplica, l’àrbitre. Mai cap rèplica a una decisió seva, ni una sola reprovació. Aquesta és una nova lliçó pels infants. Valors. Educació.

Trenquin els tòpics, els estereotips. Portin els seus fills a veure-ho i que ells decideixin. Només enriquint des de la base aquest esport, enfortirem les arrels per tenir afició, jugadors i equips forts en el futur il·lusionant que a tots ens espera.
M'agrada
Comentaris