Portada 458
Esteve Prat durant una conferència sobre Víctor Masriera
Esteve Prat durant una conferència sobre Víctor Masriera (Yasmin Calvo)
13/11/2013 - Cultura
Un estudi sobre Víctor Masriera
Esteve Prat parla de l’artista, pedagog de l’ensenyament del dibuix i director artístic que va viure un temps i va morir a Castellar
Marina Antúnez
Víctor Masriera Vila (Barcelona, 1875- Castellar del Vallès,1938) va ser artista i un important pedagog de l’ art, concretament del dibuix, amb estudis a l’ Escola Nacional d’Arts i Oficis de París i a Llotja de Barcelona. Premiat a les exposicions universals de París i Madrid, director artístic de la Fundació Masriera i Campins, dissenyador i, més tard, pedagog de l’ensenyament del dibuix. “Es conserven vuit llibres o manuals publicats, vuit opuscles, més d’ una vintena d’articles a diferents revistes i diaris”, explica Esteve Prat, professor de dibuix, llicenciat en Belles Arts i diplomat en Estudis Avançats per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Prat és el responsable de la primera i única tesi (no publicada) de Víctor Masriera. Prat menciona al seu treball que Masriera “va realitzar més d’una quarantena conferències arreu d’ Espanya, França, Bèlgica i Suïssa”.
En el seu aprenentatge, Masriera va rebre influències de l’escultor Rossend Novas, que ja havia estat mestre del pare, Frederic Masriera. “Va ser precisament aleshores, segurament, quan en Víctor visita Castellar, quan acompanyava Novas i el seu pare al poble”. L’escultor Rossend Novas “va ser l’encarregat de fer les escultures del timpà de la façana de l’església de Sant Esteve”, afegeix Prat.

Ja casat, Masriera va anar a dues acadèmies importants de París, la Julien i la Colarosi, “on en aquell moment hi havia totes les avantguardes”. I quan va tancar la fundició dels pares se’n va anar a l’Argentina, “on el van llogar com a assessor estètic i artístic per supervisar el disseny de parterres i jardins, i li ofereixen impartir classes als professors de dibuix de l’Argentina”, segons Prat. És en aquest moment quan neix la vocació pedagògica de Masriera, que ja no abandonarà mai “i que el farà allunyar del món de l’art”.

Masriera a Castellar || Víctor Masriera arriba a Castellar del Vallès l’any 1937 a causa de la Guerra Civil. S’havia quedat sense feina, sou i càrrecs. Prèviament, havia viscut un temps a Sabadell on va ser profesor de l’ Institut-Escola Manuel Bartolomé Cossio. A Castellar va viure inicialment a la Fonda Sant Esteve. Més tard, va ser professor de classes particulars de dibuix al Patronat Escoles Tolrà “Les Monges”, on s’hi allotjà amb permís de l’ Ajuntament, l’aleshores Consell Municipal. Més tard, es va traslladar a viure a Can Padró, una masia entre Sentmenat i Castellar. Va ser mestre dels artistes castellarencs Antoni Costa, Josep Maria Villaró, Joan Tort, Mercè Garròs, Josep Marcet i Guibernau, entre d’altres. “A l’època, el Palau Tolrà va estar incautat, hi van fer un palau de cultura i Masriera va rebre l’encàrrec de decorar els diversos salons: el de belles arts, de la música, etc”, diu Prat. A Masriera se li podrien atribuir un parell d’obres, “que són dos quadres que actualment són a l’Arxiu d’Història, però no ho sabem del cert”, diu Prat.

Un artista desconegut al poble || Víctor Masriera va morir malalt i en plena misèria el 27 de desembre de l’ any 1938 a la masia de can Padró de Sentmenat. Va ser enterrat al cementiri de Castellar del Vallès sota una làpida on no hi consta ni el nom. “A nivell internacional se’l va reconèixer, era omnipresenta a Madrid i havia fet conferències a Bèlgica, el Japó,Suïssa, i a diverses capitals d’Europa” però “a Castellar va passar totalment desaparcebut” per diversos motius: perquè només va tenir un fill i una nóra que no van tenir descendència, perquè després de la guerra la cultura va recular, i perquè se li retreu que no era un pedagog lliure, ja que treballava per l’estat. “Intentava adequar els antics mètodes als nous temps però sense passar-se”, conclou Prat.
M'agrada
Comentaris